Junco y Mimbre és un d'aquells grups que, com els animals salvatges, no tarden ni un sospir de vida a aixecar-se i caminar. Poc més d'un any després de l'aparició del projecte –nascut del ventre de la vigatana Maria Espinosa–, el quintet presenta un primer àlbum amb nou temes que no s'allunyen del pop més integral, tot descarregant una clara influència de la sonoritat de –la també vigatana– Núria Graham, que s'ha encarregat de la producció de l'àlbum juntament amb Jordi Casadesús. Aquest primer dijous de setembre és l'escollit per descobrir "Paret de metall", un avançament del disc en exclusiva per Enderrock.cat. 


"Paret de metall" apareix acompanyat d'un clip obra d'Alba Bresolí. Les imatges que vesteixen aquest tall de Junco y Mimbre (Hidden Track Records, 2020) desprenen el misteri i la força propis dels dies incerts. Una barrera metàl·lica pren forma d'escapatòria i figura l'espai entre les ombres i el retrobament, mentre Maria Espinosa deambula per l'escenari d'aquesta casa familiar on encara ressonen els records de vides passades. L'espai s'omple a cops de metall i de l'espectre sonor que fabriquen els músics: Hug Vilamala al teclat, Marc Fernández a la guitarra, Andreu Ribas al baix i Marc Roca a la bateria. 

Les coordenades d'origen de la formació són molt concretes, amb la Jazz Cava i la Clota de Vic com a punts neuràlgics de les escenes nocturnes que han acabat donant fruit a aquesta amalgama musical, que no deixa de ser una mescla composta per diverses bandes de la zona, com Wood, Enze, Germà Aire, Furguson o els centellencs Bonobos. La gravació del disc ha estat a càrrec de Jordi Casadesús i Jordi Torrents, amb mescla i masterització de Panxii Badii i Victor Garcia, i veurà la llum definitivament el proper 2 d'octubre.