Maria Jaume: «Hi ha artistes que es transformen i creen un personatge... en el meu cas soc jo al cent per cent»

Avui veu la llum el debut discogràfic de la jove cantautora mallorquina Maria Jaume, Fins a maig no revisc (Bankrobber, 2020). Deu cançons de pop-folk intimista que descobreix set mesos després de ser proclamada guanyadora del Sona9 2019. Nascuda fa 20 anys a Lloret de Vistalegre, el seu primer disc ha estat produït per Pau Vallvé, fruit de l’admiració artística mútua, i la presentació serà al Mercat de Música Viva de Vic, a les Festes de la Mercè a Barcelona i a Palma. Una joia en brut que cal escoltar amb atenció.



T'havies imaginat mai que amb 20 anys estaries signant el primer disc?
En absolut! És més, el fet de presentar-me al Sona9 ja va ser inesperat i improvisat, de fet quasi no vaig arribar ni als terminis. M’hi vaig inscriure un poc forçada per dir-ho així, per la gent del meu entorn, que em van animar a presentar-m’hi!

Els temes que vas presentar al Sona9, formaran part de Fins a maig no revisc?
N’hi ha dues que han entrat, “Terra banyada” i “Autonomia per principiants”, que aleshores es deia “Cabals”… i, ara que ho pens, sort que li vaig canviar el nom perquè era horrible i mira, finalment ha acabat sent el primer senzill del disc! També n’hi havia una tercera, titulada “Fem”, que ja ni recordo i que al final va quedar descartada. Les vam gravar a casa una setmana abans que acabés el termini i d’una manera bastant cutre, i ho vaig penjar al web del concurs just al límit.

Parles en plural. Qui més hi havia?
En tot aquest procés em va ajudar sobretot es meu germà, que és guitarrista.
 
Un dels teus grans valors com a artista és que quan puges a l'escenari, desprens sinceritat...
Sí, és el que més m’han dit! Me veuen tan de veritat, tan sincera, que soc natural i me surt molt espontani dir el que pens. De fet, no intent ser res més. Hi ha artistes que se transformen i són capaços de crear un personatge diferent del que són a la vida real, en el meu cas, soc jo al cent per cent.

Fins a maig no revisc és un disc perfecte per a un diumenge de pluja, però a la meitat et venen ganes d’anar-te’n a la platja i fer un vermut! 
Jo pens que és un disc fifty-fifty, una meitat per escoltar a la teva habitació a les fosques i mig plorant, i l’altra meitat és totalment per estar a la platja prenent el sol i passant-t’ho de puta mare. Crec que hem trobat bastant l’equilibri entre aquests dos extrems!

“Fuig i no me toquis” podria ser el començament de la segona meitat del disc. És un tema desenfadat, com si l’estiguessis cantant amb els amics?
Sí! És una cançó feta amb la intenció total de trencar amb la seriositat de l’altra part del disc. Transmet aquesta idea de jo que no és tan intensa sinó més desenfadada i també molt més optimista. Segons com, és una cançó cutre, però és que igualment m’agrada molt aquest concepte per llevar ferro a les coses. Pens que hi ha un cert encant en el fet de poder compondre cançons al final sense posar-hi tanta transcendència.

Si has de triar… Mallorca o Barcelona?
Actualment visc a Barcelona. A Mallorca hi vaig a l’estiu, quan tenc vacances. Supòs que Mallorca es filtra en les meves influències musicals de manera inevitable i, de fet, hi ha grups molt potents que escolt en el dia a dia. Però clar, ara mateix estic molt bé aquí i tenc més autonomia que a s’illla. Allà no tenc ni ca meva, ni s’oferta cultural que tenc a Catalunya… El confinament l’he passat sola, però també perquè tres mesos tancada amb la família no sé si haurien funcionat gaire! [RIU].


D’aquesta autonomia és de la que parles al senzill “Autonomia per principiants”?
Sí, exacte, vindria a ser això! A més, aquesta cançó és també una carta de presentació, perquè vaig gravar un vídeo així que vaig poder a Barcelona, que emmarcava bastant l’essència del tema. El vaig penjar a les xarxes perquè estava cansada d’haver de respondre que no tenia res per veure a tothom que m’ho demanava. Aquesta cançó ja l’havia escoltada força gent, però ara l’hem gravada amb una altra sonoritat i ha pujat molt de nivell!