entrevistes

Suasi: «Quan faig un disc ja no és una obra abstracta, sinó que té contingut»

Parlem amb Pep Suasi del nou disc amb Els Electrodomèstics, 'Que triomfi l'amor'

Per Suasi, l'amor triomfa per sobre de tot

| 08/09/2020 a les 11:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, edrbalears, Pep Suasi, Suasi, Que triomfi l'amor, entrevista, Suasi i Els Electrodomèstics
Suasi
Suasi | Arxiu RGB Suports
El músic palmesà Pep Suasi es va donar a conèixer com a líder i cantant de Fora des Sembrat, una de les bandes amb més talent de la primera escena del ‘rock català’ facturat a les Balears. Fa uns anys va caure en un pou d’addicció però se n’ha sortit gràcies a la força de voluntat. El seu quart àlbum en solitari, Que triomfi l’amor (RGB Suports, 2020), està fet des de la consciència, signat per Suasi i Els Electrodomèstics amb el suport de Tomeu Marroig ‘Piu’.



El títol del disc és irònic o romàntic?
És un crit de guerra! És un disc que vam començar a gravar fa un any quan tothom estava molt crispat. El primer senzill, “A la llum de la lluna”, parla de les revolucions que somiàvem, i també hi ha el tema “Exèrcit de somiadors”, perquè necessitem molts soldats!

Vas començar a gravar el disc l’any passat, coincidint amb els deu anys de la banda.
Sí, i just havia acabat la gira d’Equilibrista emocional (RGB Suports, 2018), el disc en què xerrava de les meves emocions després de passar pel Projecte Home. Va ser un disc de creixement personal. Ara ja fa sis anys que estic bé i no consumeixo drogues... He entès que hem de mirar d’estimar-nos a nosaltres mateixos i d’estimar els altres. Hi ha moltes maneres d’estimar, de vegades basta amb un somriure.


Com va sorgir el nou disc?
Tenia clar que volia explicar un seguit de coses, i m’he adonat que és més fàcil agafar una temàtica i fer les cançons. Em connecta. Fa pocs anys que escric cançons, i fer-les amb punts d’enllaç m’ho posa una mica menys complicat. El missatge ja el tenia molt clar: falten primaveres, falten somriures... falta amor. Fer un disc també és una manera d’estimar. La primera cançó va ser “A la llum de la lluna”, perquè em transporta als estius de quan teníem 14, 18 o 20 anys i amb el cap ple de somnis. Alguns ja s’han acomplert i altres encara no. Per exemple, volíem que Sa Dragonera fos un Parc Nacional i es va aconseguir. No ho vam fer nosaltres sols però segur que hi vam sumar.

Quin d’aquests somnis o revolucions que encara tens pendents et fan seguir endavant?
La idea que tots som iguals, ni millors ni pitjors. La igualtat em permet poder caminar tranquil pel món i sobretot tenir la meva pròpia ideologia sense sentir-me assenyalat. Però encara hi ha una feinada per fer!


Ets un Pep Suasi nou, diferent del que hi havia a Fora des Sembrat?
Sí, totalment. He pres consciència de les coses i ara quan faig un disc ja no és una obra abstracta, sinó que té contingut. Sé què vull dir i intento dir-ho de manera que la gent ho pugui entendre. “Ets una constant” deriva de la constant matemàtica i científica però parla de les de l’amor. Les cançons que feia abans eren divertiments. Jo era el cantant d’un grup de rock i sortia a l’escenari a passar-m’ho bé. No hi havia cap altre rerefons. El punt d’inflexió el vaig fer després de passar per un procés de desintoxicació amb el Projecte Home. Ara respect molt més l’ofici, l’escenari, el públic i la feina que faig com a músic.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.