En un any excepcional en què pràcticament ens vam quedar sense Sant Jordi, la Setmana del Llibre en català arriba amb més força que mai. La 38a edició comença avui amb desenes d'activitats, que no acabaran fins a aquest diumenge 13 de setembre. Així, us portem les activitats literàries més musicals de les que podreu gaudir avui dins del marc de la Setmana del Llibre al Moll de la Fusta de Barcelona.

Marc Ros
Novel·la: El regreso de Abba (Suma)
Espai Signatura 2 a les 18 h
 
Aquest és un llibre amb el mateix títol que portarà el nou disc de Sidonie, el grup del qual Marc Ros és el cantant i guitarrista. Diu el seu autor: “El llibre i l’àlbum estan connectats entre ells com si fossin les branques d’un mateix arbre. D’allí ve la portada, que serà també la del disc, amb la increïble pintura que l’artista xilè Matías Krahn ens va fer arribar com un senyal màgic”. Ros no té clar on acaba la novel·la i on començarà el nou disc: “Tot comença i acaba on tu vols. Per gaudir del llibre no és necessari haver escoltat les noves cançons i viceversa”.


Què va ser abans, la idea de la novel·la o del disc?
Primer va ser la necessitat d'explicar una història que feia ja 4 anys que tenia al cap. Ho vaig intentar amb un disc anterior, a El peor grupo del mundo (Sony Music, 2016), però la veritat és que el format cançó no em donava prou. Necessitava que els personatges fessin alguna cosa més, que estiguessin en algun lloc... Si t'hi fixes, els escriptors que fem cançons amb personatges, com ho fa Ray Davies (The Kinks), sí que fem introducció, nus i desenllaç, però els personatges no fan coses petites com anar-se'n de canyes o posar bé els llençols: no ho poden fer en una cançó i, en canvi, en una novel·la, sí. Per construir aquests personatges necessitava aquest espai, aquest temps, aquest nombre de pàgines... I explicar-ho fora de la 'capsa' de la cançó pop, que són tres minuts i mig i que, al final, com a popero que soc, vull que tingui un pont, una tornada, etc. I amb l'aturada de Sidonie, amb l'any sabàtic que ens vam prendre quan vam fer els 20 anys, vaig pensar: "ara és el moment!".

Com ha estat la construcció d'aquests personatges?
Sempre em preguntava: "però et cauen bé aquests personatges, te n'aniries a prendre una copa amb ells?". Perquè volia fer una novel·la de personatges, no m'hi veia creant una trama supertancada, on no hi hagués lloc per improvisar. M'imagino l'escriptor de best-sellers amb mapes a la paret i estructures i arbres... En Juan Marsé ho deia: 'a esta novela se le ve hasta el esqueleto'. Jo no puc fer-ho, això: jo soc músic, m'agrada la psicodèlia i improvisar. El més difícil ha estat fer uns personatges convincents, creïbles, i la relació entre ells. Però la novel·la no va arrencar fins que no vaig posar l'acció a Cadaqués. L'escenari de Cadaqués és fonamental, perquè al principi la història començava a Barcelona i allà no tirava. I quan vaig veure la casa de l'Empordà, on visc, vaig pensar de posar-los allà i aleshores va ser quan va començar a rutllar.

Pere Francesch
Relat periodístic: Gainsbourg i Dalí, moi non plus (Edicions Cal·lígraf)
Espai Signatura 3 a les 19.15 h

Comparant-se a Pablo Picasso, el 1951 Salvador Dalí va etzibar: “Ell és comunista, jo tampoc”, i curiosament aquell ‘moi non plus’ va servir a Serge Gainsbourg per a la seva cançó més famosa, “Je t’aime... moi non plus”. Més enllà de si va ser coincidència, aquest llibre és tota una indagació en la relació entre els dos artistes amb una àmplia documentació, a més de testimonis com l’amic de Dalí Antoni Pitxot, el secretari Enric Sabater o la cantant –encara en actiu– i parella de Gainsbourg, Jane Birkin.
 
Suu
Poesia i narrativa: Fauna o amor (Rosa dels Vents)
Escenari setmana a les 20:30h

La cantautora barcelonina de 21 anys signa el debut literari amb un llibre on ha posat tota la carn a la graella i no s’ha deixat res al tinter. 


Dius que no ets escriptora, però que t’agrada jugar a ser-ho?
Voldria no haver de veure la cara del lector quan llegeix el que tinc més endins, m’agrada no estar limitada en tres minuts per explicar la meva història i poder tocar d’alguna manera aquestes meves paraules. Les cançons sempre sonen igual, en canvi els poemes poden canviar, els pots llegir de formes diferents.

Per què dediques els microrelats i els poemes a l’amor? 
No crec que l’amor sigui una cosa de l’edat, i si ho és, quin avorriment! Jo no vull deixar d’enamorar-me mai, i no crec que ningú ho faci. Ens enamorem de coses cada dia, amb 3 o amb 50 anys. Per això escric i canto sempre a l’amor, és el motor que ens fa moure. 

T’autodefineixes com una persona que viu amb molta intensitat, o és només en els versos?
Soc intensíssima, a les cançons es pot deduir. En aquest llibre ho he fet més evident amb tots els poemes que m’escric a mi mateixa, la majoria són a la primera part del llibre i es titulen “S”.

Quina part vital i quina d’exercici literari hi ha als textos?
Vaig decidir dividir el llibre en dues grans parts. A ‘Fauna’ hi ha l’artificiositat i la bogeria negativa i, en canvi, a ‘Amor’ hi trobem la vida i la bogeria positiva de l’enamorament sa. 

Què t’inspira més per escriure, els desitjos o les discussions?
Les dues coses em criden molt, tot i que els desitjos m’ho posen més fàcil. M’agrada molt somiar desperta, i això no és més que imaginar desitjos acomplerts. Les discussions em limiten.

Es pot interpretar que la fauna són els amors del poliamor?
No hem de confondre els conceptes. El poliamor no significa cap altra cosa més que estimar sexoafectivament més d’una persona alhora. No és una fauna que hi hagi amor en les teves relacions poliamoroses, sinó tot al contrari! Si no hi ha amor, no en diguis poliamor, digue’n fauna.


Segueix l'Acte Inaugural en directe: