entrevistes

Trau: «Ens agrada deixar-nos influir pel surrealisme i la música popular catalana»

Parlem amb la banda de Sant Boi del Llobregat sobre la nova referència que estan a punt de publicar, '33/45'

| 11/09/2020 a les 18:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Trau, entrevista, 33/45, actualitat
Trau
Trau | Juan Miguel Morales
El tercer àlbum de Trau, titulat 33/45 (U98 Music, 2020) és un homenatge a la música i als vinils que han marcat la seva carrera. La banda de Sant Boi de Llobregat, reconvertida ara en quintet, és una de les formacions amb més bon gust del pop català, i ho demostren en un disc madur amb una sonoritat més crua i directa. El nou treball sortirà al mercat d'aquí una setmana, el 18 de setembre, però de moment, en parlem amb ells perquè ens n'avancin alguns detalls.

El títol 33/45 vol ser un homenatge als discos de vinil que avui en dia estan de moda?
Pau Torrens (Veu): Està clar que el títol fa referència a les revolucions per minut dels vinils, però també indica que és el nostre tercer disc i que de quatre components passem a ser cinc. 

El disc s’allunya del caràcter més 'sixtie' i psicodèlic dels anteriors discos. Quins en són els trets diferencials?
P.T: El tret diferencial és el tractament que hem donat a les cançons. En aquest disc hem volgut sonar més crus, minimalistes i, en algun cas, fins i tot més ballables.

Heu replantejat la banda i tu, Pau, has deixat la bateria per passar a ser el cantant principal i el teu lloc l’ocupa Roger Gascón. Per què?
P.T: Feia molt temps que em sentia estancat tocant la bateria i cantant. Vaig plantejar el canvi a la resta i ho van trobar positiu. Ràpidament va sortir el nom del Roger per fer el traspàs de baquetes. I ell no s’ho va pensar dos cops.


En la nova gravació escoltem una banda més madura i possiblement més perfeccionista; això és fruit de la paternitat o de l’edat?
P.T: Cada disc és diferent i el pas del temps et fa madurar. Hem volgut partir de la base que menys és més, i la producció de Roger Gascón ens ha fet caminar per aquesta banda. Musicalment, el fet de sonar més despullats o directes pot donar sensació de maduresa.

Roger Gascón (Bateria): És possible que sigui el treball més cuidat i perfeccionista de Trau, però alhora també és fresc i espontani.

L’experimentació sonora i els jocs lletrístics tan originals de Trau sempre han anat molt lligats amb el surrealisme i el costumisme. Quins referents teniu per fer les cançons?
Xavi Artigas (Teclats): Sí, ens agrada molt beure d’aquest món. En algunes cançons, hem jugat a les lletres amb tocs surrealistes perquè emfatitzem la imaginació i li donem via lliure perquè estigui per sobre de la realitat. Ens agrada deixar-nos influir pel surrealisme i la música popular catalana. Són referents que absorbim tothora per després, a l’hora de compondre les cançons, poder-hi jugar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.