Si bé és cert que quan les coses van mal dades, la música es reafirma com un dels pilars imprescindibles d'empara global, l'actuació que Maria Arnal i Marcel Bagés van enlairar aquest dijous a la sala 2 de l'Atlàntida de Vic va ser-ne, ni més ni menys, una corroboració indubtable. Un concert de preestrena que va sobrevenir un autèntic evocador emocional, una descàrrega elèctrica pels sentits que el públic presencial empomava amb més set que mai. 

Era el concert inaugural del 32è Mercat de Música Viva de Vic, que va començar ahir diumenge al vespre en streaming i al Canal 33, i el qual s'allargarà fins al proper dissabte 19. El petit desencaix temporal entre dijous -dia en què Maria Arnal i Marcel Bagés van actuar a l'Atlàntida- i diumenge no és més que una de les peculiaritats de l'edició, que ha quedat completament marcada per la pandèmia global i, en conseqüència, ha optat per una programació majoritàriament en línia que compta amb una quarantena de concerts, alguns dels quals es podran visualitzar en línia des de demà mateix, al portal del MMVV. 
 
El duet encarregat d'inaugurar l'edició va ser, tanmateix, el darrer grup a pujar a l'escenari de l'Atlàntida a presentar el seu nou espectacle, en una sala del teatre vigatà que permetia el 50% de l'aforament total i que, no obstant això, es veia plena, sobretot, d'expectació. Tal com anunciava el director Marc Lloret just abans que comencés l'actuació d'obertura, el Mercat d'aquest any "no podia permetre's no lluitar per la música en directe", i és així com s'encara una fira especial però innovadora, amb propostes que –va afegir Lloret a la roda de premsa– "aposten per la qualitat i l'essència del Mercat, que no pot abandonar la seva tasca de visibilitat i promoció de la indústria musical en uns moments de complicitat com els que estem vivint".

En això precisament va fer també incís Maria Arnal a l'inici del concert, que va engegar sota l'extracte "estem fotudes, però estem juntes". Ambdós músics, acompanyats pel seu productor David Soler i l'aparició –sorpresa però benvolguda– de les dues intèrprets de Tarta Relena, tornaven a pujar a l'escenari quatre anys després de presentar-hi el seu EP debut, Verbena (Fina Estampa, 2020). Una deliciosa versió de la reconeixible "El cant de la sibil·la" va donar pas a una hora i escaig d'intrèpida musicació.
Quatre esglaons amb una plataforma rectancular a la base, van ser l'escenari de l'assalt desafiant que van protagonitzar Maria Arnal i Marcel Bagés en aquest concert de preestrena, on van descobrir algunes de les cançons del proper disc (encara sense nom), que seguirà el fructuós debut 45 cerebros y un corazón (Fina estampa, 2018). Pel que es va poder sentir durant aquella estona d'evasió a l'Atlàntida, tot apunta que el que vindrà serà una nova amalgama d'autosuperació i caràcter ambiciós. No només per la musicalitat de les noves melodies, sinó per una vigorosa posada en escena que té calculades les coreografies per tal d'hissar a la màxima potència cadascuna de les melodies.

A més, les acabades d'estrenar, o com puntuava Arnal, "cançons embolcallades en paper de cel·lofana", palesaven l'aposta del duet per la fusió de folklore i electrònica, amb sonoritats que podien recordar la música de la flamant Billie Eilish, així com a l'aura que deplega la cantant Rosalia. Això sí, sempre renaixent en un estil propi d'allò més refinat. Tot plegat sumava força i un aire místic amb les veus d'Helena Ros i Marta Torrella, que es movien per l'òrbita de la de Maria Arnal. "Milagro", "Ventura" "Tras de ti" o la més pop, "Fiera de mi", van ser alguns dels noms que el duet va anticipar del nou àlbum.

Tampoc no hi van faltar algunes de les ja càssiques –encara que joves– cançons que identifiquen el conjunt, com ara "Canción total", la qual va aconseguir aixecar la veu del públic de les butaques; "Tú que vienes a rondarme"; el loop infinit que el duet enfila amb la devastadora "La gent", capaç de transtornar la certesa de tot amb tant sols dues paraules; o bé "A la vida", un altre dels indispenables de Maria Arnal i Marcel Bagés que es dibuixa amb la lletra d'Ovidi Montllor.