"Jo canto cançons de drama, però m'identifica la música de felicitat. Al final, on hi ha felicitat, hi ha tristesa", apunta la cantant per introduir-nos en el seu món musical, que sens dubte s'identifica per l'energia i la vitalitat pròpies de la música africana. Com a persona, Kanté es reconeix en una frase que, ens explica, li diuen les seves companyes guineanes: "És una frase en malinké que significa que allà on vaig hi deixo la meva empremta". Les seves companyes no van errades si ho traslladem al seu directe al Mercat de Música Viva de Vic, on l'artista va enfilar una actuació de quaranta-cinc minuts plens de dansa, ritmes pop, afrobeat, soukos o cubans, i una posada en escena captivadora.
Nakany Kanté a l'Atlàntida de Vic Foto: Anna Tisora
Quan li preguntem sobre la fusió d'estils que incorpora en aquest recull, l'artista ho descriu com a "pop mandingue". La vessant mandingue ve donada en part per la importància que pren al disc la sonoritat de la guitarra típica de Conakry, amb què es forgen cançons que passen per un ampli ventall d'estils, així com d'altres instruments, com el tama o el djembé, que incorpora també. De fet, l'encarregat de tocar aquest instrument és Djekoriamory Kanté, un músic guineà resident a París amb qui la cantant té el privilegi de comptar: "a l'Àfrica tots volen tocar amb ell". Tot i que comparteixen cognom, Djekoriamory i Nakany no són família, avança Kanté davant els dubtes que suscita: "ens diem igual perquè venim del mateix lloc d'Àfrica".
El guitarrista no és l'únic artista de luxe amb qui la cantant s'acompanya en el disc: també destaca el balafonista Youssouf Conde, resident a Alemanya -ja que aquí no hi ha cap músic guineà que toqui el balàfon africà-. A més, al costat de Nakany Kanté s'hi posa Mamy N'Bengue, també guineana, que hi aporta veus i unes coreografies incansables al ritme de la melodia. "El ball forma part del meu directe, així com la forma de la música africana", comenta la cantant, que posa en context la dansa dins del seu estil musical: "Al lloc on vaig néixer, cantem i ballem per celebrar-ho tot, fins i tot per a les coses que no són tan alegres". I és el recurs que utilitza per acompanyar els temes tan delicats i polítics que canta, com la veu de les dones africanes, el pes de la religió o la manca de pau en el dia a dia de les persones.
"«Monoté», per exemple, parla d'una dona estèril", ens comenta, "a l'Àfrica, no poder tenir fills és com una maledicció. Fins al punt en què, si tens una germana que no pot tenir fills, li donaràs un fill teu perquè la gent no pensi malament d'ella". Tot i així, les lletres de l'artista, que combinen malinké i francès -i en algunes, també el català-, no acostumen a ser gaire directes o literals, sinó que s'arma amb metàfores per explicar aquestes situacions complicades: "Les meves lletres expressen idees o conceptes i, a més, sempre les acompanyo de melodies ballables". Al disc, a part dels artistes esmentats, també hi participen el cantant i compositor Mû Mbana, el duet raper Pinan 450F i la banda de hip-hop electrònic de Las Bajas Pasiones, entre altres.