opinió

La sopa de cap de cabra

Els Rolling Stones reediten el seu clàssic de 1973 'Goats Head Soup' amb cançons inèdites

| 20/09/2020 a les 16:53h
Especial: Opinió
Arxivat a: Enderrock, rolling stones, The Rolling Stones, sopa de cabra, pascal comelade
Fotografia interior de 'Goats Head Soup'
Fotografia interior de 'Goats Head Soup' | Foto: John Pasche
Divendres passat, coincidint amb l'eliminatòria del concurs Sona9 2020 a Palma, vaig passar per la fantàstica botiga de discos Xocolat a visitar-ne el propietari, l'incombustible Miquel Àngel Sancho. Com cada vegada que hi vaig, vaig aprofitar per comprar un disc. En aquesta ocasió, va ser la reedició en format de doble CD del disc de The Rolling Stones Goats Head Soup (Rolling Stones Records, 1973).
 
Tinc l'estranya mania de comprar novament discos que ja tinc… en aquest cas, la compra venia 'impulsada' per la reedició del disc amb outtakes –allò que es coneix com cançons que finalment van quedar fora de l'edició de l'àlbum–. Sempre atents a buidar la butxaca del fan compulsiu, la reedició es presenta amb múltiples formats: edició estàndard, deluxe, caixa superdeluxe, caixa superdeluxe en vinil… i totes les permutacions possibles. La meva economia no contemplava invertir més de 20€ en una operació nostàlgica d'aquestes característiques, així que em vaig quedar amb l'edició 'deluxe' que inclou el disc original –remesclat pel Giles Martin– i un segon disc amb descartades de la gravació. Déu n'hi do el que van donar aquelles sessions de si, ja que altres cançons no incloses a Goats Head Soup van anar a parar a discos posteriors de la banda com "Through the Lonely Nights" –cara B de "It's Only Rock'n'Roll" el 1974–, "Short and Curlies" –a l'LP It's Only Rock'n'Roll (Rolling Stones, 1974)– o "Tops" i "Waiting on a Friend" –directes a Tattoo You (Rolling Stones, 1981). El principal esquer de l'operació consisteix en tres cançons inèdites: "Scarlet" –amb la guitarra de Jimmy Page, aleshores a Led Zeppelin–, "Criss Cross" i "All the Rage".
 

Portada original de 'Goat's Head Soup'. Foto: David Bailey

 
El disc és una referència menor en el vastíssim catàleg discogràfic dels Rolling Stones i té el dubtós honor de trencar la seqüència de discos possiblement més important de la història del rock, amb Beggar's Banquet (Decca, 1968), Let It Bleed (Decca, 1969), Sticky Fingers (Rolling Stones Records, 1971) i Exile on Main Street (Rolling Stones Records, 1972). Però és conegut per incloure un dels seus principals hits: "Angie", una cançó que els va catapultar fins al número 1 de totes les llistes, els va trobar un espai durant dècades a la FM –que encara els pertany– i els va donar a conèixer a un públic poc amic dels riffs de Keith Richards. Pascal Comelade, en una entrevista d'Helena Morén publicada al número 157 d'Enderrock (novembre del 2008), ja ho deia: "Els Rolling Stones m'agradaven fins que vaig sentir 'Angie'. Vaig sentir aquesta cançó a la ràdio i vaig dir: ‘No! El món està fotut, tot s’ha acabat! Això no és rock’n’roll, és una cançó de varieté, de televisió, no pot ser! S’ha mort el rock’n’roll!".
 

Pascal Comelade davant una parada de discos dels Rolling Stones el 2008. Foto: Carles Rodríguez
 

Del disc sempre m'ha agradat "Coming Down Again", una balada escrita i cantada per Keith Richards, amb el piano de Nicky Hopkins, el saxo de Bobby Keys i el baix de Mick Taylor. Una cançó que parla de la relació de la model i actriu Anita Pallenberg amb el seu antic company Brian Jones, a qui va substituir per Richards. I també em quedo amb "Winter", una cançó escrita per Mick Jagger i embolicada –com "Angie"– per uns fantàstics violins arranjats per Nicky Harrison.

I, a casa nostra, el disc també serà recordat per haver donat nom a un dels grups més importants del país: Sopa de Cabra. La banda de Gerard Quintana i Josep Thió mai no ha amagat la seva influència stoniana, fins al punt que el seu propi nom prové de la traducció de 'Goats Head Soup' ('sopa de cap de cabra') i d'una de les fotografies interiors que il·lustren l'àlbum, obra de John Pasche. El logotip original del grup també es va inspirar en aquesta fotografia, i va ser obra de l'il·lustrador gironí Pep Duixans, que va compartir l'esquàter durant els primers anys de la banda.

Logotip original de Sopa de Cabra. Il·lustració de Pep Duixans


L'àlbum és l'inici de l'inexorable declivi creatiu de la banda que, malgrat publicar grans treballs com Some Girls (Rolling Stones Records, 1978) o Tattoo You (Rolling Stones Records, 1980), ha viscut molts anys alimentant –amb major o menor dignitat– el seu llegat. Però aquesta reedició de Goats Head Soup ens dona una nova oportunitat per a revisar-lo. Jo li guardo certa estima, possiblement perquè té tants anys com jo.


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.