La cançó es presenta com un cant d’alerta però també de resiliència: “és una manera simpàtica de dir que som aquí encara i que no han acabat amb totes nosaltres”, explica l’artista. La lletra del tema recull uns versos “d’aquell misògin l’Espill o Llibre de les dones, de Jaume Roig” -en paraules de Rodés-: “s'apleguen [...], / totes honoren / la llur caverna / qui es diu Biterna”, fent referència a la cova llegendària Biterna, “on les dones feien tot tipus de pecats, o sigui, feien que els donava la gana i s’ho passaven superbé”, aclareix sense embuts la música.
L’imaginari de les bruixes plana en tot el disc, des del mateix títol que, Maria Rodés apunta, va triar arran d'una conversa amb el director del Festival de Arte Sacro, Pepe Mompeán, que li va facilitar informació on s'explica que Lilith "segons el folklore jueu, es deia que és la primera bruixa”. I per acompanyar-la en el viatge, l’artista es rodeja bàsicament de bruixes, dones artistes del nivell de Marta Roma (celo), Marina Tomàs (Guitarra) i Isabelle Laudenbach (guitarra espanyola), a més del multiinstrumentista Pep Pascual.
Maria Rodés al Festival Mil·leni (sala Apolo) Foto: Xavier Mercadé