Magalí Sare continua creixent i el seu univers creatiu no para d’expandir-se al ritme de la seva pulsió prolífica. Des que va despuntar al Quartet Mèlt, ha tret el primer disc en solitari, Cançons d’amor i dimonis (autoeditat, 2018), A boy & a girl (Microscopi, 2020), a més de diferents senzills com el que posa banda sonora a l’anunci d’Estrella Damm d’aquest estiu, “Acte III - Compromís”. I encara, aquest any, està previst que descobreixi un nou àlbum amb Manel Fortià, amb qui ja fa un temps que gira en format duet. I entremig de tots els projectes que va vestint amb la seva veu particular i tècnicament impecable, Sare continua provant nous camins per trobar la pròpia sonoritat. Un d’aquests camins pren forma sota el nom “Beure de tu”, un nou senzill que avui estrenem en primícia.



La temàtica del senzill sembla una continuació del teu primer disc en solitari, 'Cançons d'amor i dimonis’, una mena de tornar aprendre a estar sola i a estimar d'una manera diferent.
Sempre podem estimar d’una manera diferent i millor. En aquesta cançó m’imagino com em consolaria a mi mateixa si la meva parella em digués que s’ha enamorat d’una altra persona. Aquesta veu que parla té l’objectiu d’encoratjar a acceptar, com a acte d’amor, els canvis incontrolables. La gent s’ajunta i se separa però no vol dir que es deixin d’estimar. La cosa més normal del món és que les relacions vagin canviant d’estat. Així anem adaptant-nos i seguim enriquint-nos com a persones, l’objectiu de les quals és sempre aprendre a estimar sense límits.

En aquesta ocasió no comptes amb cap dels teus col·laboradors habituals, però sí amb la producció de Pau Brugada. Com ha estat?
Ell em va trucar un dia i em va dir: “tinc ganes de fer alguna cosa amb tu. No sé què, però amb tu.” Quan m’ho va dir, em vaig adonar que jo tenia unes ganes boges de fer-ho també. I a més, que algú confiï en mi d’aquesta manera ha estat molt emocionant per mi. Així, en Pau va venir a casa meva abans del confinament amb el seu ordinador i quatre aparells més. Jo tenia alguna cançó escrita, però ell tenia el propòsit de fer un tema des de zero. Jo tenia dues idees soltes: la frase musical “vi-ne als meus bra-ços” i la idea de crear un cànon. D’aquí surt la pretornada i la tornada. Allà mateix vaig fer una estrofa del no res, i quan vam quedar la setmana següent, ja teníem tota la cançó. Després del confinament, vaig pujar a Banyoles en un parell d’ocasions al seu estudi, Olivera, per acabar el tema.
 
Musicalment, és potser el tema més pop que has tret, amb molta electrònica, un punt d’r'n'b i s’hi nota la influència del jazz… D'on beu tota aquesta fusió i la decisió de fer una cosa més pop?
Jo no em complicaria gaire i diria que és pop electrònic, que beu lleugerament de tendències com el trap o el hip-hop. Jo em sé molt camaleònica i m’encanta adaptar-me a nous medis, ja que en adaptar-me, em defineixo. Sembla contradictori, però és la manera que tinc d’anar descobrint què és el que més m’agrada i què em pot vestir millor. Vaig fer la música i la lletra, però gairebé tota la resta, vaig treballar colze a colze amb en Pau. En aquesta ocasió, li vaig dir que jo volia “passar-me al beat” [RIU], que no ho havia fet mai, i ell m’hi va portar. També va ser la meva estrena gravant sintetitzadors, buscant sons i samplejant tota mena de sorollets. En Pau, després, va polir-ho tot. Per tant, aquesta cançó no és més que la fusió de dos móns musicals: el seu i el meu.

És un avançament d'un disc que prepares en solitari o un senzill únic?
No. Artísticament, m’agrada sorprendre i fins i tot desconcertar. Si dic això, probablement tinguis curiositat d’escoltar com serà el meu pròxim treball [RIU].