Mai a la Fira Mediterrània no s’havia vist els músics tant contents i agraïts de tenir un públic al davant. A pesar de tot, amb algunes baixes puntuals i amb un punt més d'emoció, tots els espectacles programats van tirar endavant en la tercera jornada de la cita manresana, aquest dissabte 18 d’octubre.

La poesia és una arma carregada de futur, necessària com el pa i l’aire. Ho va escriure Gabriel Celaya, ho va cantar Paco Ibáñez i alguns dels músics d’aquesta Fira Mediterrània ho estan explicant amb altres paraules i altres notes. Per exemple, Marco Mezquida, que va il·luminar el Kursaal amb la musicalitat natural i abassegadora del trio que comparteix amb Martín Meléndez i Aleix Tobias. O La Companyia MINIMíssimA, escalfant l'espai del Pla de l'Om amb sons subtils, dansa i versos de resistència. 
 
Una proposta de màxims i una altra de mínims. Marco Mezquida no para de viatjar per països i més països tocant i tocant el piano. Al Kursaal el pianista menorquí va estrenar el repertori de Talismán (autoeditat, 2020), disc en què ha escrit unes quantes composicions pensant expressament en les qualitats interpretatives del violoncel·lista Martín Meléndez i les percussions d’Aleix Tobias. Són tres músics superdotats que fa un parell d’anys van engegar un projecte al voltant de la música de Maurice Ravel, i que ara, fent música pròpia, administren el virtuosisme amb saviesa i imaginació, fent una música sense etiquetes, sense limitacions per tocar la fibra a tota mena de públics i sense sostre.
 
Mentrestant, La Companyia MINIMíssimA transmet la mateixa naturalitat, però en aquest cas amb una proposta de quilòmetre zero i radical reivindicació de les petites coses. L’any passat va guanyar a Manresa la XII edició del Concurs Sons i en els darrers dotze mesos la posada en escena ha guanyat contundència. A l’espai Plana de l’Om, tot i la baixa per quarantena de la ballarina Lali Mateu, sí que hi van ser una mostra dels col·laboradors que l’han ajudat a bastir un treball ple de poesia, tendresa i reelaboracions multiinstrumentals de cançons d’orígens remots i estesos, com ara la fascinant “Bona nit blanca roseta”.
 
La tercera jornada de Fira presencial va deparar altres moments interessants de projectes que tot just arrenquen. Com Mondongo, trio en què el saxofonista Albert Cirera, el bateria Ramon Prats i la cantant Helena Casas s’acarnissen amb les cançons tradicionals catalanes i les trinxen pels camins del free jazz i la improvisació més salvatge. O Manu Sabaté i Carles Marigó, amb una afinadíssima i refinada interpretació de composicions en què hi cap el piano, els ritmes aflamencats, la gralla de concert, la tenora i el saxo baríton. O la trobada de la Cobla Sant Jordi i Pep Pascual amb el circ de l’Ateneu Popular 9Barris, a l'empara de Nino Rota i Pascal Comelade. O les joves cantants Paula Grande i Anna Ferrer, presentant la segona producció de Càntut, en aquest cas versionant cançons de tradició oral des d’una perspectiva eclèctica i feminista. O el Quartet Brossa, reivindicant el pòsit popular de grans composicions del repertori clàssic i dotant-les d’una estètica folk.
 
Ballant amb el pensament
Contra el pessimisme de la raó, l’optimisme de la voluntat. Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic havien gravat un disc de revetlla, El ball i el plany (Fina Estampa, 2020), i s’han trobat amb uns temps de pandèmia i distància social. A Manresa van haver d’avançar l'horari per acabar abans de les onze. El públic assegut, i sense poder beure en cap bar com el que es descriu a la cançó "Cariñosa”. Però l’acordionista vallesà segueix en peu de guerra, i proclama que és el temps de ballar. Si no es pot amb els cossos, doncs amb la ment. El públic ho capta i ho agraeix.

Ahir diumenge 18 d'octubre, la Fira encarava la darrera jornada presencial amb la satisfacció d'haver celebrat pràcticament tota la programació prevista. Entre les darreres actuacions d'aquesta jornada final, hi havia Maria del Mar Bonet, evocant el seu disc Saba de Terrer al Kurssal, i Arnau Obiols i Magí Serra culminant a l'auditori de la Plana de l'Om un dels projectes més especials d'aquesta edició: Brots transhumants.