entrevistes

Magalí Sare i Manel Fortià: «Ens agrada molt la llibertat i l'emoció que transmet la música popular»

Estrenem "Havanera lila" del duet, inclosa al nou disc 'Fang i núvols', i en parlem amb ells

Deixar-se emportar pel corrent de Magalí Sare

| 05/11/2020 a les 14:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Fang i núvols, Havanera lila, Magalí Sare, Manel Fortià, Magalí Sare i Manel Fortià, actualitat, entrevista, estrena
Magalí Sare & Manel Fortià
Magalí Sare & Manel Fortià | Mireia Farran
Després d'anys tocant plegats amunt i avall, Magalí Sare i Manel Fortià presenten el primer disc com a duet. Es tracta de Fang i núvol (Microscopi, 2020), un treball que aplega un repertori nodrit de la música d'arrel i acolorit amb sonoritats del jazz. L'àlbum veurà demà la llum, però avui descobrim una de les dues cançons pròpies que conformaran el disc, "Havanera lila", i en parlem amb ells.

La cançó és en realitat una musicació del poema de Blai Bonet "Joc amorós", i neix d'un projecte que van encarregar a Magalí Sare des del cicle de poesia mallorquí Lluna en vers. "D’una llista llarguíssima de poemes vaig triar aquest, perquè ja només per les paraules em semblava supermusical, sobretot pel 'lila, lila', que s'hi repeteix. Un cop el vaig intentar musicar, vaig descobrir que l’estructura era perfectament adaptable a una cançó i la vaig titular 'Havanera lila'", explica l'artista.

El tema, per això, en un inici no estava previst perquè formés part de l'àlbum: "Per una qüestió sentimental, no volia que es quedés tancat en un calaix i, l’últim dia d’estudi, vaig proposar al Manel gravar-lo sense que ell l’hagués sentit mai, només llegint-ne la partitura", afageix Sare.



Ja fa anys que gireu i toqueu plegats, però l’àlbum no s’ha materialitzat fins ara. A què es deu?
Aquest àlbum és el resultat de l'evolució natural que ha tingut el projecte a mesura d’anar fent concerts. Vam començar el 2016, jugant amb estendards de jazz i arranjant-los per aquesta formació, que funcionessin i fossin interessants. A poc a poc varem canviar els estendards per altres cançons més properes a nosaltres, sempre mantenint aquest diàleg musical, intentant aprofitar al màxim totes les sonoritats que podem fer amb els nostres instruments, i fer que la música soni lliure i fresca en tot moment.

L'àlbum recull, per tant, el vostre repertori habitual als directes?
A grans trets, recull el dels últims directes que hem fet, però hi ha alguna cançó que fem en directe que no ens encaixava del tot i hem decidit no posar-la al disc, com per exemple el "Cant dels ocells", el "Diguem no" del Raimon o "Corrandes d’exili".


Al disc hi barregeu cançons tradicionals (com “Testament d’Amelia”) però també d'artistes referencials (com “Oleo de una mujer con sombrero” de Silvio Rodríguez, o “Vestida de nit”, popularitzada per Sílvia Pérez Cruz, però composta i escrita per Càstor Pérez i Glòria Cruz). Què tenen en comú, per vosaltres?
Tot i que aquestes darreres cançons tinguin autores, no vol dir que no siguin tradicionals. Les cançons s’acaben cantant al llarg dels anys (i els segles) i això ja les fa populars. Les autores de cada època dibuixen, al llarg del temps, les arrels, les fusions i l'evolució cultural d'un país. 

I més enllà d'un país... A l'àlbum bastiu un pont entre la música d’arrel d’aquí i d’Amèrica Llatina. Quines similituds hi trobeu?
La música d’arrel d’Amèrica Llatina, per qüestions històriques, té moltes influències de la música d'aquí i viceversa. És per això que té molt sentit mesclar-les. De fet, s'ha fet “tota la vida”, no som les primeres. Ens agrada cantar una melodia tradicional catalana sobre una clave latina, per exemple.



Magalí, tu has revisionat la cançó tradicional des de diferents estils i registres. Amb Sebastià Gris al disc A boy & a girl (Microscopi, 2020), i també amb Manel Fortià. Què té la música d’arrel que permet explorar-la des de tantes perspectives?
La música d'arrel, en general, té molt de poder i atrapa. Així com trobem moltíssimes versions diferents dels estendards de jazz -que també considerem que fou una música molt popular o tradicional, en la seva època, als Estats Units-, hem vist que la música d'arrel no és gens estàtica. Potser, com que és una música oberta, propietat de tothom, cadascú pot fer-se-la seva. Tant amb en Sebastià Gris com amb en Manel Fortià, ens agrada molt la llibertat i l'emoció que ens transmet la música popular i això tant es pot fer amb màquines electròniques, com amb un so cru i despullat, o amb el de la veu i el contrabaix. 
 
I a vosaltres com a duet, què us porta a apropar-vos a aquesta mena de peces des de sonoritats més jazzístiques?
El jazz per nosaltres representa la improvisació, la interacció i la llibertat. Aquestes característiques, al nostre entendre, són essencials en la música i fan que sigui molt més rica, tant per al músic com per a l’oient. És una forma de connexió més íntima i és per això que volem que la nostra música tingui aquests elements, encara que el repertori no sigui jazz.
 

Magalí Sare & Manel Fortià Foto: Mireia Farran


Creieu que és important, avui en dia, tornar a les arrels i revaloritzar la música tradicional, o si més no, donar-la a conèixer al públic contemporani?
És important que la música tradicional no es perdi, que es pugui anar renovant i que passi de generació en generació, com ha sigut sempre. Versionar aquestes cançons, des de la nostra perspectiva, és una forma de donar-los vida i que algú les pugui descobrir. Fer que segueixin sonant al segle XXI és important per a nosaltres, és una manera de reivindicar-les. 

A què fa referència el títol de l'àlbum, Fang i núvols
Té a veure sobretot amb la sonoritat del nostre duet. En ser només veu i contrabaix, hem d'aconseguir explotar al màxim el baix (base de l'harmonia) i la melodia. No hi ha harmonia, perquè no hi ha cap piano ni cap guitarra que dibuixi colors harmònics, per tant juguem amb aquest element imaginari. Ara el dibuixa el contrabaix, ara el dibuixa la veu. El mateix passa amb el ritme. Com que no hi ha cap persona que porti el pes rítmic, ens ho anem passant entre nosaltres. En Manel fa percussió amb la caixa del contrabaix i la Magalí ho fa amb la boca o petits instruments.


Com heu construït els arranjaments de les peces? I les composicions pròpies, com "Desplegar-se"? 
La majoria d’arranjaments o composicions les treballem junts a través d’una idea que algú dels dos proposa. El procés de maduració sol ser als concerts, on provem si funciona i li anem donant forma. En el cas de “Desplegar-se”, basat en el poema de Sònia Moya, la Magalí havia escrit el ritme i les notes de la melodia, però una tarda entre tots dos vam compondre-hi un baix i vam estructurar tota la cançó.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.