ENTREVISTes

Buhos: «Vivim en una incoherència constant»

Parlem amb la banda de Calafell sobre el nou disc 'El dia de la victòria', un àlbum cuinat a foc lent

Buhos venç a la portada de l'Enderrock de novembre

| 06/11/2020 a les 12:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevista, actualitat, El dia de la victòria, Buhos
Buhos
Buhos | Enderrock
Amb mitja dotzena de discos d’estudi i un nom consolidat al llarg d’una dècada en el panorama de la música festiva catalana, Buhos ha elaborat un treball carregat d’optimisme, energia, amor i reivindicació. La banda de Calafell presenta El dia de la victòria (Música Global, 2020), un àlbum cuinat al llarg d’un any amb 14 temes inèdits i les col·laboracions de Suu, Miki Núñez, LildamiStay Homas i Jazzwoman. En parlem amb el grup.



El nou treball es titula 'El dia de la victòria' però la il·lustració de portada és gairebé postapocalíptica. Amb quina filosofia heu plantejat aquesta celebració?
Guillem Solé (veu): La veritat és que no vam pensar en títol i portada unificades, sinó en dues idees independents. La portada la vam fer abans de l’esclat de la pandèmia. Era una època en què miràvem sèries distòpiques i vam pensar en aquest estil, perquè no ho havíem fet mai. En canvi, El dia de la victòria representa el moment en què aconsegueixes allò pel qual has estat treballant tant. I alhora és la filosofia de llevar-se ben d’hora cada matí pensant que aquell pot ser el gran dia. 

Buhos heu tingut la 'sort’ que la pandèmia us ha enxampat enmig d’una aturada i no heu hagut de cancel·lar cap concert. Però com us ha afectat el procés del disc?
Jaume Nin (guitarra)
: La veritat és que hem seguit els mateixos timings que teníem previstos, i la pandèmia no ens ha afectat gaire en aquest sentit. No es podien fer concerts, però, tal com hem explicat, enguany tampoc no teníem pensat sortir de gira, i ens hem dedicat només a compondre les cançons del nou disc. 

G.S: Molta gent ens ha advertit que era una ximpleria treure un disc en aquest moment. Però si tots els grups ens comencem a guardar els discos i ningú no publica res, hi ha el perill que es trenqui l’ecosistema i que el públic es vagi desconnectant.


Aquesta vegada, l'àlbum inclou cinc cançons en castellà. És una excusa per arribar més lluny?
G.S
: Algú pot pensar que serveixen per poder tocar fora, però la realitat és que les nostres cançons més escoltades són en català. La vida ens demostra que fer cançons en castellà no ens fa arribar més lluny. Quan toquem fora de Catalunya, a Madrid o a Euskadi, per exemple, la gent canta igual les cançons en català que en castellà, i nosaltres oferim el mateix concert. Tot el tema de la llengua és una qüestió més política que no pas de la gent que va als concerts. Buhos no volem entrar en aquest tema, perquè no va amb nosaltres, no som purs ni ho hem estat mai: ni amb la música, ni amb la lletra, ni amb l’idioma... Vivim en una incoherència constant. Algú que és massa coherent, que sempre va fins a l’últim extrem, acaba sent un fonamentalista. Jo visc amb la incoherència de, per exemple, voler acabar amb el capitalisme i després passar-me tot el dia mirant el mòbil o anar a comprar ves a saber què.

No podia ser d’altra manera, Stay Homas col·labora al disc. Com va anar?
G.S: Va ser molt fàcil, perquè érem els mateixos, només s’hi va haver d’afegir el trombonista Guillem Boltó! [Riu]. “Cada cop” era una balada que en Klaus va començar a fer just quan vam gravar l’últim disc i encara assajàvem els directes. Quan vam decidir fer un tema amb Stay Homas, ell va proposar que fos aquest. 


Al tema que dona nom al disc, “El dia de la victòria”, hi col·laboren tres veus: Miki Núñez, Suu i Lildami. Per què?
J.N: Sí, perquè són molt amics nostres. A la Suu la vam conèixer fa anys, en un concert que va venir a veure a la sala Clap, en què també tocava Aspencat. I amb en Lildami i en Miki hem coincidit a molts concerts. Al final, col·laborem amb companys de viatge. 

G.S: En Miki es fa estimar moltíssim. Havíem coincidit amb ell quan era vocalista d’un grup de versions i ens queia superbé. I quan va ser popular gràcies a Operación Triunfo i compartia les nostres cançons a les xarxes, pensàvem que era bonic que sent més famós que Buhos encara es recordés de nosaltres!

Pots llegir l'entrevista completa al nou número 310 de la revista Enderock, ja a quioscos i llibreries.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.