El someller Miquel Coca és un personatge singular. A més de ser copropietari del celler Coca i Fitó al Masroig, ha treballat de cuiner al Bulli, fent feines a l’hotel Hilton, com a promotor de vins... Després de tantes aventures ara elabora els seus vins, maridats amb jazz, on deixa anar la creativitat. La connexió amb el músic reusenc Joan Masdéu ha estat total.

La zona de la DO Montsant al cor del Priorat és poc coneguda per la majoria de gent de fora. Mal fet, perquè és una contrada amb uns paisatges impressionants, una gastronomia potent i uns vins de primera qualitat. Amb el cantant i actor Joan Masdéu hem visitat el celler Coca i Fitó, al Masroig, un projecte familiar dels germans Toni i Miquel Coca que va més enllà del fet d’elaborar uns vins extraordinaris d’aroma jazzístic.
 
"Fer música i fer vi són dues arts que desperten emocions i que ens fan ser millors. Una cosa i l’altra ens interpel·len i ens conviden a interactuar. I quan ho aconsegueixes és quan gaudeixes de veritat", confessa amb passió Miquel Coca. Vins i música mariden bé, però és important el lloc i la companyia: “El mateix vi o la mateixa cançó escoltada en un moment determinat pot causar una sensació diferent –assenyala Masdéu–. Amb el grup Whiskyn’s vam fer una gira per l’Argentina i recordo que vam tastar un cabernet sauvignon que ens va semblar sensacional. Quan vaig arribar aquí em vaig tornar boig buscant aquell vi. Al final el vaig trobar i la veritat, pres aquí, no era res de l’altre món”. I Coca aclareix: “Això passa molt amb els vins. Si els prens en un entorn bonic i amb bona predisposició, et deixes suggestionar i els trobes encara millors del que realment són. També ens passa als cellers, que trobes un vi que t’agrada molt i quan el tastes a casa no és el mateix. Això passa quan el treus de l’entorn”.

Músic i vinyater han viscut la quarantena amb una baixada molt important de l’activitat professional. En el cas del celler, a més, cal sumar-hi els efectes del temporal Glòria i la plaga de míldiu, que han malmès part de la collita. “Al món de la cultura és evident que ha afectat molt, però en el món del vi, també. Potser no tant als grans cellers que venen directament a grans supermercats, perquè s’ha consumit més vi, però als que ho destinem gairebé tot a restaurants ens ha afectat moltíssim. Tot i que nosaltres exportem a diferents països per no jugar-ho tot a una sola carta… Qui es podia pensar que tots els restaurants de tots els països del món tancarien alhora?”, es lamenta Miquel Coca. 
 
Amb tot, cal seguir endavant. Els germans Coca i Fitó han planificat la construcció d’un petit celler a dalt d’un turó prop del Masroig, un indret amb grans vistes a 360 graus que volen enfocar a l’enoturisme. “És un projecte de vida que no sabem quant de temps podem trigar a tenir. Vint? Trenta? Quaranta anys? Potser no hi arribem. Però l’important és fer-ho, no pas arribar-hi”, assegura Coca. 

A Masdéu, la quarantena el va enganxar en plena gira de presentació del disc La flor del panical (Satélite K, 2019), una revisitació de les cançons dels 25 anys amb Whiskyn’s. I al setembre va estrenar Pels carrerons del darrere, una obra de teatre on ha fet de compositor, cantant i actor.



Etiquetes sonores
Les etiquetes dels vins de Coca i Fitó criden l’atenció. Moltes estan il·lustrades per Oriol Malet i algunes, a les notes de tast, inclouen una recomanació musical per maridar. "Ara que tinc un celler propi puc apostar per projectes singulars. Abans, quan assessorava altres cellers, ho vaig proposar però ningú no em feia cas". I és que la música és una altra de les passions de Miquel Coca. "M’agrada de tot. Depèn del moment puc escoltar blues, jazz o indie, i la música petarda també m’agrada... Potser el que m’interessa menys és la música comercial", anota el someller. 

Per la seva banda, Joan Masdéu recorda que el 2017 va ser, juntament amb la gastrònoma Mariona Quadrada, el padrí del vi solidari del Masroig, una iniciativa anual que impulsen els cellers del poble, inclòs el Coca i Fitó. El cantant admet les seves debilitats vinícoles: "Jo bec vi molt sovint i els del Montsant són entre els meus preferits. M’agraden els vins de tot tipus, fins i tot els rosats, que són els grans damnificats. Un bon rosat amb un arròs o una fideuà lliga molt bé. Potser el que m’interessa menys és el cava, però un sopar només amb un vi espumós de tant en tant també s’ha de fer. No hi entenc gaire, però sé si un vi m’agrada o no", considera Masdéu. "Doncs, just d’això se’n diu entendre de vins", rebla Miquel Coca.