La cantant Samantha Gilabert es va donar a conèixer amb el trio electro-urban Cactus, nascut entre el Comtat i l’Alcoià, amb qui va gravar un parell de discos. Pocs mesos després de passar pel concurs Operación Triunfo, rebatejada només com a Samantha, ha presentat el primer àlbum en solitari, titulat Nada (Música Global / Universal, 2020), amb un tema en català, "Espero que tornes". La seva és una història de pors superades, molta paciència i expectatives mutants. Si fa un temps el seu somni era entrar a l’acadèmia de nous talents, ara vol fer-se un nou camí com a vocalista en un temps ple d’incerteses. Descobrim l'àlbum, cançó per cançó.



1. "Quiero que vuelvas"
"És la cançó que obre el disc, perquè jo vaig escollir l’ordre i no sabia que es podia fer! Va ser la primera que va eixir abans de gravar, i per tant tenia tot el sentit. També va ser la primera que vam avançar com a senzill, perquè transmet molt bé les direccions que pren el disc".

2. "Espero que tornes" 
"És la versió que vaig adaptar en valencià de 'Quiero que vuelvas'. Vaig pensar de posar-la al primer lloc, m’agradava la idea que el disc comencés a sonar en la meva llengua, però al final va segona perquè la vaig fer posteriorment. La lletra parla dels finals inacabats o de les coses que no vols que s’acaben... i reflexiona sobre els dubtes i les sensacions".


3. "Un poquito"
"En aquest tema hi participa el duet romàntic espanyol Lérica (Tony Mateo i Juan Carlos Arauzo), que em va fer moltíssima il·lusió. És la tercera perquè és l’única col·laboració del disc. Quan estàvem gravant, ja a l’estudi, ens vam adonar que ens faltava alguna veu. Vam pensar en ells, els van trucar i al cap de cinc minuts ja eren allà, va ser màgia, i també molt divertit!".

4. "Quien dijo miedo" 
"És una de les cançons que va produir Bruno Nicolás i la que adopta la sonoritat més urbana de tot el disc, un estil que m’agrada molt i que segurament difereix de la resta, però és atrevida i crec que camina molt bé. Estic molt satisfeta del resultat, perquè la producció també va anar molt bé".

5. "Todo de ti" 
"És una producció a càrrec de Fernando Boix i la vaig compondre amb el sevillà Edu Ruiz (La Voz), que està en tots els fregaos! Em va encantar treballar amb ell. Té una base urbana perquè camine fàcilment, però en el fons és un pop de tota la vida. Moltes referències de la cançó són d’històries que m’han passat amb en Flavio”.

6. "Ahora o nunca"
"En aquest cas el productor és Garabatto, i s’allunya una mica del meu estil. Al principi s’havia de titular 'Wiki wiki', però semblava poc consistent. Era un repte, i m’agradarà veure com la rebrà el públic. Una cosa és quan fas experiments al concurs, però en un disc tothom s’espera una sonoritat més uniforme i potser es fa estranya...”.

7. "Tanto".
"Aquest tema el vaig escriure amb Pedro i Marc, del taller de composició a Madrid, com també 'Un poquito'. M’atreveixo a dir que és la cançó en què m’ho passe millor mentre la cante, perquè en gaudisc molt. Té una melodia molt potent. Parla d’un desamor i és molt bonica...”.
  8. "No pasa nada"
La cançó que tanca el disc és també el senzill. La vaig escriure de manera conjunta amb la cantant madrilenya Ainoa Buitrago. Parla de l’abans, el mentrestant i el després del meu pas per Operación Triunfo, però també dels entrebancs, de la pandèmia... de moltes situacions adverses que hem viscut en poc temps. El títol és una reconciliació amb mi mateixa”.