"La cultura és un ornament en la prosperitat i un refugi en l'adversitat", deia l'historiador grec Diògenes Laerci. Al segle III dC, ja ho tenien clar, però sembla que a 2020, encara cal reivindicar-ho. Així ho posa sobre la taula Carmen Zapata, presidenta de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), i impulsora de la campanya 'L'últim concert'. Una iniciativa que pretén evidenciar la situació de vulnerabilitat del sector amb un acte simbòlic a les 20h en què cada sala retransmetrà en streaming el seu "últim concert".

Després de molts mesos tancats, una normativa sense definir i un horitzó complicat, des de l'ASACC han promogut la campanya 'L’últim concert': "Una acció per visualitzar el que podria ser l'any de tancament de la major part de les sales de concerts", explica Zapata. Tot i que, en realitat, per a moltes sales, l'últim concert ja va ser a principis d'any i probablement no podran tornar a aixecar la persiana. "A la resta de l'Estat ja han caigut al voltant de 20 sales, i a Catalunya ens consta que un mínim de tres ja estan en traspàs", assegura Zapata.  I és que, com denuncia ASACC, "som l'únic sector que fa vuit mesos que està tancat i acumulant deutes per subsistir". Per això, i a través del manifest de la campanya, reclamen "una atenció proporcional al nostre grau d'afectació si no volem trobar l'empobriment i la desertificació cultural del nostre territori que, malauradament, pot esdevenir irreversible". 

Les sales de concerts estan vivint la situació més crítica i mai experimentada del sector fins al moment. Un llarg etcètera de sales, equipaments, teatres i bars musicals poden veure troncada la seva història per la situació derivada de la crisi sanitària: la Mirona, amb gairebé vint anys omplint de música en directe les comarques gironines, la sala Barts o l'Apolo, esdevenint un espai cultural icònic barceloní, o la sala Clap de Mataró, sent des del 2000 un espai de referència per als joves del Maresme.
    La resposta de les administracions
La campanya demana a l'administració que el treball de sales que ofereixen una programació artística i musical estable durant tot l'any esdevingui un bé cultural del país. "Disposar d'espais on el ball i la música actuen com a nexe que amalgama la capacitat de gaudir, relacionar-se i enriquir-se socialment i cultural, no només és una necessitat, sinó un servei que hem d'oferir i un dret essencial de la ciutadania que ha de ser garantit", afegeix el manifest.

Malgrat que amb la campanya encara no s'ha aconseguit crear una taula de diàleg en ferm per poder posar fi a la situació que viuen les sales, Zapata es mostra optimista amb la voluntat que s'endevina en els documents filtrats ahir -i que està valorant encara el Procicat-. "Veiem que hi ha voluntat, i la consellera de Cultura ha dit que quan es reobri la cultura, s'ha d'obrir del tot, sales incloses", explica la presidenta d'ASACC. Alhora, però, insisteix que la situació és totalment "anòmala": perquè en comptes de regular l'activitat, es va prohibir l'obertura segons les llicències i la gran majoria de sales no tenen llicència de sales de concert, sinó d'espectacles, bar, etc. "Demostra una completa ignorància", diu taxativa Zapata, "i s'ha de rectificar. Ho hem explicat moltes vegades i crec que ja s'ha entès".

I així sembla que es reafirma amb les mesures contingudes al document filtrat, que permetrien l'obertura a sales petites. Tot i que aparentment és una bona notícia, el format reduït que s'imposaria no garantiria la subsistència de la gran majoria de sales, si no és que es pugui comptar amb ajuts complementaris. "Tota limitació ha d'anar acompanyada de protecció i mesures de suport, perquè si no és impossible cobrir les despeses", recalca Zapata. Pel seu costat, afegeix la president d'ASACC, les sales grans ja han manifestat que no es podran permetre obrir amb menys d'un 70% d'aforament.