Qui no ha xiulat mai una melodia de Nino Rota? Enguany se celebra el centenari del naixement del compositor italià, autor de multitud de bandes sonores (El Padrí, Amarcord, La dolce vita, Il Gattopardo...) que ja han transcendit el cinema per instal·lar-se en el patrimoni sentimental de moltíssima gent.
Tenint en compte això, la badalonina Cobla Marinada, dirigida per Esteve Molero, ha triat unes quantes peces del mestre milanès i les ha adaptades al format de cobla. El resultat de la trobada entre les agredolces melodies de Rota i l'explosiva sonoritat de tenores, tibles, flabiols, tuba... és espectacular. La singular proposta s'ha publicat com a disc, La música de Nino Rota (Audiovisuals de Sarrià, 2010), i també s'ha presentat en directe al teatre Zorrilla de Badalona i al C.A.T. de Gràcia, en el festival Tradicionàrius.
Des del llibret del disc, els responsables del projecte expliquen: "Bona part de la música de Nino Rota es basa en estructures rítmiques populars, ritmes populars que també formen part de l'idioma de la cobla. La seva música adaptada al so de la cobla és una combinació natural, lògica, gairebé necessària". La Marinada és precisament una de les protagonistes del dossier sobre els nous camins de la cobla, més enllà de la sardana, que la revista Sons publicarà al seu número de març-abril.
.gif)
.gif)
