O ets d'Els Amics de les Arts o ets de Manel. O mar o muntanya. O ets d'Eric Fuentes o ets de La Trinca. O Twitter o Facebook. O ets de The New Raemon o ets de Cesk Freixas. O carn o peix. O ets de Vampire Weekend o ets d'El Belda i el Conjunt Badabadoc. O Vimeo o Youtube. O mous el braç amb At Versaris o xiules amb Sidonie. O ets de "Boomerang" o ets d'"Aniversari".
Sembla impossible per a alguns (tancats de mires? espectadors selectes?), però de veritat que és compatible: et poden agradar Fleet Foxes i pots ser dels que canten Els Pets a sota la dutxa. Pots creure que la música d'Obrint Pas és indispensable i estar totalment enganxada a la cançó "Amics dels cirerers" del darrer disc de Pau Vallvé. Pots esperar amb candeletes que Feliu Ventura en faci de les seves amb una ànsia similar (però també diferent) a la de l'espera del segon disc en solitari de Joan Colomo. Dos genis. Pots tenir tantes ganes de fer rodar el disc físic de Raydibaum com de ballar amb Orxata Sound System o veure en directe Anna Roig i l'Ombre de ton Chien. Pots respectar Raimon mentres poses La Iaia de sintonia del mòbil. T'encanta que Rosa-Luxemburg hagi decidit versionar Anímic.
És així. Pots estar tan orgullosa de les mans d'Ignasi Terrazza com de la veu de Miquel Gil o les idees fetes cançons de Plouen. Perquè creus en la lírica musical de Mishima tant com en cadascun dels discos de Mazoni. No és cap delicte posar en una mateixa llista de Spotify un tema de The New Raemon, "L'espantaocells" de Bikimel, una cançó d'Espaldamaceta, un tema brillant de Pau Alabajos just abans d'un de Kings of Convenience, sense oblidar les cançons més noves de Mine! i una peça inclassificable dels Very Pomelo. Tot a l'espera que l'Abús ens en canti de noves, els Love Of Lesbian tanquin una gira estel·lar a Londres i mentre es manté sempre a la vista un disc de Leonard Cohen.
La dicotomia no s'acaba mai... O ets d'Enderrock o ets de Rockdelux. O Apolo o Razzmatazz. O ets de Rolling Stone o ets de Mondosonoro. O Gràcia o Sants. O ets d'Uncut o de The Wire Magazine. O Luz de Gas o L'Auditori. L'eterna batalla? No deixar-se endur ni pels prejudicis ni per la manca de criteri. Ser prudent i ser valent. Difícil? Vol i dol...
Avís per a navegants: Això no és cap plagi, és una ampliació d'una reflexió poc-moderna titulada "Compatibilitats" que va ser publicada al bloc al gener del 2011.
.gif)
.gif)
