Llach viatja d'Ítaca al Senegal

Avui al Centre Unesco s'ha presentat la seva Fundació

| 03/03/2011 a les 07:00h
Arxivat a: Enderrock
Estem avesats a veure futbolistes i actors posant el nom –i els euros– a causes socials diverses. Llach ha estat un personatge popular implicat des de sempre en ‘causes perdudes’ –com diu ell–. Ara la seva energia té nom de fundació i viatja cap al Senegal...


L’impacte d’un viatge iniciàtic al continent africà és possiblement molt més fructífer –socialment parlant– que molts documentals. Per què? Doncs perquè les xifres de la Viquipèdia es converteixen en paisatges físics, els noms científics de les malalties esdevenen persones amb nom i cognom, les ONG es personalitzen en cooperants que suen la cansalada, i les mancances es transformen en una aula en què els bolígrafs són considerats un petit tresor.
Una fiblada similiar deu haver sentit Lluís Llach, perquè el resultat de la seva intensa experiència ha anat més enllà de paraules i cançons, i s’ha acabat traduint en la creació de la Fundació Lluís Llach.
L’inici de l’aventura entre Lluís Llach i el continent africà ens remet a una casualitat: un viatge inesperat. A través d’un treballador del Celler Vall-Llach, en Mady Seck, el cantautor va viatjar per primer cop a Sine Saloum, una regió costanera del Senegal: “Vaig anar a parar a una comunitat de quatre pobles que es diu Palmarín, al sud de la capital, Dakar. Hi vaig fer amics, vaig flairar els seus problemes, i sense pretendre solucionar res em vaig implicar en dos projectes que em semblava que podien ajudar els palmarinesos a trobar un camí per, potser, millorar les coses”, explica el músic des del Senegal, on ha celebrat l’entrada d’aquest any 2011.
Un cop vista la realitat, la creació de la Fundació Lluís Llach ha estat la manera més convenient de convertir les sensacions en un grapat de bones intencions: “Els objectius de la fundació són molt amplis, però vol ser una eina de treball en els terrenys culturals, educatius, de fragilitat social manifesta, en el marc de comunitats minoritàries o ‘minoritzades’”.
Les experiències viscudes s’han traduït en els dos projectes en què treballen actualment: un per afavorir la pesca sostinguda (anomenat ‘Yayomà-Maremar’) i un altre que fomenta l’educació en la informàtica (batejat amb el nom ‘Anem més lluny’).
Però quin és el lligam de Lluís Llach amb els projectes? “En realitat els dos projectes són autònoms i estan regits per gent de Palmarín. La meva presència no és necessària, però els equips directius dels dos projectes em van insinuar que seria una presència convenient, per ‘apadrinar’ els projectes i supervisar-los, almenys en els primers temps. Així que, si la salut m’acompanya, miraré de ser-hi present de quatre a sis mesos l’any, sobretot fins a veure els sis Yayomà-Maremar navegar. Fins ara m’he estat en un hotel-campament que es diu el Yokam, i a partir d’ara tindré una casa on em sembla que viuré millor, tot i el molt que em cuiden la gent d’aquí”, confessa.
Primer amb el Celler Vall Llach –i amb la creació del Certamen Terra i Cultura i el Premi Miquel Martí i Pol, que també s'ha convertit en un llibre-disc– i ara amb la Fundació, el cantautor de Verges demostra –per si hi havia algú que encara en dubtava– que la seva retirada era només dels escenaris. Possiblement ara més que mai, el llegat de Lluís Llach va més enllà de les cançons... “Déu me’n guard, de viure pensant en llegats. Visc al dia i prou feina tinc a suportar-me tal com sóc”, ironitza aquest català universal.


Aspencat al seu concert final a la sala Razzmatazz | Xavier Mercadé
01/01/1970
La sala Razzmatazz de Barcelona, en el marc del Curtcircuit, va acollir el comiat de la banda valenciana | Aspencat van interpretar per darrera vegada una vintena de cançons acompanyats de Mai, Feliu Ventura, Smoking Souls i Àlex Seguí (La Gossa Sorda)
Concert de Gertrudis al festival Sons del Mon | Arxiu PromoArts
Sandra Tello
01/01/1970
Estrenem un nou videoclip de la banda garriguenca en directe, «Ara volo alt»
Santi Arisa | Arxiu de l'artista
01/01/1970
Avui presenta el seu ‘1r Testament vital’ | Interpretarà composicions pròpies fetes dels anys setanta ençà
L'últim concert d'Aspencat se celebrarà el 21 d'octubre a Barcelona | Bernat Almirall
01/01/1970
Parlem amb un dels cantants, Kiko Tur, sobre l'aturada indefinida de la formació valenciana | El concert d'aquest dissabte serà amb els també valencians Smoking Souls
Meïa | Arxiu de l'artista
01/01/1970
La població de la Noguera acull el primer festival Rodautors | Entre avui i demà es proposaran vint propostes artístiques
Lluís Llach, doctor Honoris Causa per la UdG | Joan Martí
01/01/1970
El músic de Verges ha estat proclamat Honoris Causa, juntament amb el poeta Martí i Pol | El Doctor també ha tocat "Cançó sense nom (on vas)" avalada amb el clam unànim de 'llibertat'
Concert de Gertrudis al festival Sons del Mon | Arxiu PromoArts
Sandra Tello
01/01/1970
Estrenem un nou videoclip de la banda garriguenca en directe, «Ara volo alt»
Lágrimas de Sangre | Maria García Morote
01/01/1970
La cançó ha aconseguit 60.000 reproduccions a Youtube en 24 hores | "No és tant un tema de territori sinó de gent que vol pensar d'una altra manera i trencar amb el règim del 78", diu
Els membres de Tardor vestits d'alpinistes enmig del barri de Patraix
01/01/1970
Avancem el nou videoclip de la banda: "Nevar a València" | Els valencians publicaran el nou disc, 'Patraix', el proper 20 de setembre
Judit Neddermann i Guillem Roma comparteixen la cançó «Realidad paralela» | Alba Roma
01/01/1970
Estrenem el videoclip de "Realidad paralela", cançó de l'últim disc de l'osonenc | La veu de Judit Neddermann s'entrellaça amb la de Roma en un bolero clàssic que sona atemporal