“Que vénen els celtes!” Això pensaven els soldats romans als confins de l’imperi mentre observaven, esporugits, com s’atansaven amb males idees tribus d’homes peluts i dones bel·licoses.
Han anat passant els dies i avui el terme ‘celta’ es fa servir per definir un nebulós món atlàntic de druides, prats, cerveses, pubs i llegendes. I no cal dir que un dels camps on més clarament s’ensuma l’aroma celta, per dir-ho així, és la música. Gaites, bodhrans, mandolines, banjos i busuquis a la irlandesa han construït una sonoritat que es reconeix a tot el món.
A Catalunya n’hi ha uns quants, de grups que es mouen en aquesta òrbita atlàntica. Són principalment de l’àrea metropolitana de Barcelona, i toquen bastant. Però estan cansats que se’ls encaselli en un circuit separat de bars, centres gallecs, etc. Ara han decidit unir-se en la plataforma Catalunya Celta per fer sentir la seva veu. De moment, els propers 22 i 23 de juliol es reuniran al I Festival Catalunya Celta, a Can Basté, al districte barceloní dels Nou Barris.
Un dels seus impulsors comenta, amb molta raó: “Estem cansats que ens preguntin sempre com és que sent catalans fem música celta. A un músic que fa blues no li demanarien mai, això”. Au, els guardians de les essències ja estan avisats. Que vénen els celtes!
.gif)
.gif)
