Fins a un cert punt és ja una (excitant) rutina dels mesos estiuencs, una normalitat que forma part de la cultura del país.
Però no sembre ha estat així. Fa quinze anys Benicàssim era només una població costanera de la Marina Alta i Escalarre era un petit poblet perdut al Pallars. Sí, fa tres lustres si algú conjugava la paraula “festival” amb la cultura pop i rock ho s’havia de remetre als llunyans temps del Canet Rock o traspasar les fronteres i mirar amb una insana enveja el que es feia al Reading o al Glanstombury anglesos.
La tasca de pioner la va fer un festival que el proper 12 de juliol complirà quinze anys d’existència encorat al record dels que hi vam participar. Neo Sala al capdavant de l’empresa Doctor Music va crear el seu propi festival, el Doctor Music Festival, portant tota una ciutat del rock fins les Valls d’Àneu en el que va ser conegut com el festival de la vaca. Com si fos un Fitzcarraldo travessant valls i muntanyes, en la primera edició va aconseguir portar fins allà a David Bowie, Suede, Blur, Sepultura, Lou Reed, Iggy Pop o una Patti Smith (ben acompanyada per Michael Stripe dels R.E.M. ) que va arribar vomitant les primeres papilles per culpa de les curves del camí i un accidentat viatge. Ah! I també va haver el mític concert de Bad Religio n amb un espontani que va immortalitzar la frase “tu estás gordo, eres un vendido, y estás calvo” abans que Greg Graffin li endinyés una hòstia.
En les següents edicions les vaques van comptar amb la companyia d’ Alice Cooper, RATM, Sopa de Cabra, Sheryl Crown, Simpe Minds, Nick Cave, Gary Moore, Beastie Boys, Texas, Love of Lesbian, Pulp, Slayer, Deep Purple o Bob Dylan demanant estufes a l’escenari... El concepte de “Carpa Dance” era l’equivalent a un terrorífic Mordor i tothom es mirava amb cara estranya un envelat dedicat a una cosa rara anomenada Internet. Qui vulgui fer arqueologia a la xarxa, pot trobar la primerenca pàgina del festival .
L’encertat espai del Doctor Music Festival va ser també la seva tomba. Fer un Glanstombury a les Valls d’Àneu tenia un cost impossible d’assumir. Arribar fins allà era una odisea i el transport de les infraestructures per muntar tota una ciutat del rock al mig dels Pirineus també tenia un cost estratosfèric. Les temperatures tampoc ajudaven: calor espatarrant de dia i fred pirenenc per la nit. Es comenta que el major deute el van contraure amb Telefònica per fer arribar líneas fins allà en una època en que la cultura del telèfon mòbil era una utopia. A algú se li pot acudir avui en dia trucar des d'una cabina en un festival ?
Al 2000 la vaca se’n va anar a pastar al principat d‘Astúries, mentre que amb les contractacions que ja tenien tancades amb antelació es van inventar el Gutiérrez Festival (Madrid, 1999), el Doctor Music Day a l’estadi Olímpic de Barcelona l’any 2003 i el Doctor Loft (Caselló d’Empúries, 2008).
Doctor Music Festival 1997 Foto: Xavier Mercadé