La dictadura ‘progre’

| 06/07/2011 a les 07:00h
Arxivat a: Dies i dies
A l’Enderrock de juny publiquem una entrevista amb Jordi Pujol. Pot semblar una mica estrany que una revista musical dediqui espai a enquestar al que va ser president de la Generalitat durant 23 anys, però el tema té certa lògica. Com ja tindreu present alguns, el passat mes de maig Pujol va convocar un esmorzar amb Gerard Quintana i Els Amics de les Arts per debatre sobre “l’efervescència de la música catalana”. Arran d’aquesta trobada, vam pensar que estaria bé que Pujol parlés sobre música de forma més extensa, tenint en compte que a les seves memòries pràcticament no en diu res. I això que, en aquesta matèria, Pujol, per acció o per omissió, hi ha jugat un paper destacat, ja fos com a promotor cultural durant el Franquisme o com a president de la Generalitat.
 
A l’entrevista Pujol s’explaia sobre diversos temes, però n’hi ha un que destaca. Són les crítiques, duríssimes, que llença contra TV3 i Catalunya Ràdio perquè, al seu parer, no han fet prou feina per la música en català. Pujol es referia sobretot als anys vuitanta i noranta. Segons l’expresdient, “molts periodistes de TV3 no han tingut la sensibilitat ni la voluntat perquè la música en català hi tingués presència”. Pujol atribueix aquesta manca de sensibilitat no als càrrecs directius, sinó als periodistes rasos. I diu, contundent: “En aquest país hem estat sotmesos a una dictadura ‘progre’, i això del català, ja se sap, no fa modern”.
 
Aconseguir una major presència de la música en català als espais i programes de la televisió i la ràdio públiques del país ha estat una reivindicació clàssica del sector musical. Però costa de creure que aquesta anomalia històrica pugui atribuir-se al fet que una dictadura ‘progre’ de periodistes ho hagi evitat. Segur que hi ha casos de periodistes amb prejudicis: a tots els mitjans n’hi ha, progres i carques. Però la lectura de Pujol eximeix de qualsevol responsabilitat els gestors i màxims responsables d’aquests mitjans. Pujol va ser president durant 23 anys, i durant tot aquest temps, la presència de la música del país a TV3 no va ser mai un tema prioritari per al Govern. Paradoxalment, la normaltizació de la música del país en la televisió pública va començar quan la Generalitat ha estat a les mans dels partits que, suposem, per a Pujol representen els interessos d’aquesta “dictadura ‘progre’”. Ningú negarà que és en els darrers anys en què la presència de la música en català s’ha normalitzat de forma més clara. I és que les lectures simplistes de la realitat sempre duen a equívocs. Dir que TV3 no ha posat música en català per culpa d’una colla d’espanyols enfrontats a una direcció de patriotes és una simplificació molt injusta de la realitat. Com ho és, també, dir que el rock en català és un invent de la Generalitat convergent, subvencionat fins a la medul·la amb l’únic objectiu de crear petits nacionalistes.
 
Per sort de tots –i el propi Pujol ho admet– la música en català gaudeix avui en dia a TV3 de més presència que mai en la història. Aquesta normalització ha tingut diversos moments clau: un va ser la conversió de Catalunya Cultura en iCat FM, un gran pas endavant. Un altre moment important va ser l’èxit de la sèrie de televisió Porca misèria, de Joel Joan, que va ser la primera a normalitzar l’ús de la música en català en les ficcions de producció pròpia. Avui en dia, totes les sèries d’èxit ho fan. En tot plegat, alguna cosa hi deuen haver tingut a veure les persones que han tingut responsabilitats de gestió en aquests mitjans. Com per exemple la directora de TV3, Mònica Terribas, que ha tingut el tema de la música en català com un dels prioritaris en la seva agenda. Una prova més que, quan hi ha voluntat política, s’avança. 

Malestruch | Ullmàgic FILMS
01/01/1970
Al programa se sentiran els temes d'artistes com Pubilles Ninja, Malestruch o Animal Ferest | 110 grups s'han presentat al Sona9 2018 | El dilluns 30 d’abril es faran públiques les 18 propostes classificades pel concurs
Imatge de Lluís Llach extreta del documental 'Les cançons del 68' | Albert Lloreta
01/01/1970
La revista especial de maig estarà dedicada als 50 anys de «L’estaca» i les grans cançons catalanes del 1968 | La Pegatina seran els protagonistes del número dedicat als festivals d'estiu | El número també inclourà un DVD amb el documental 'Les cançons del 68'
Portada de l'Enderrock núm. 1 | Cristina González
01/01/1970
El 23 d'abril de 1993 apareixia publicat el primer número de la capçalera | Amb motiu de l'aniversari revivim com va ser l'inici de la publicació
Jaume Arnella | Juan Miguel Morales
01/01/1970
El Gaiter de Calders i Jaume Arnella actualitzen els seus "Goigs de Sant Jordi"
Meritxell Gené | Andrew Condon
01/01/1970
'Després dels esbarzers' és el primer poemari de la cantant i l’escriu a la seva mare, que va morir quan ella tot just començava a caminar
La Folie seran a l'espai TR3SC del Palau de la Virreina a les 11.30 h | Guillem Roma
01/01/1970
Et recopilem les activitats relacionades amb la música que podràs trobar pels carrers de Barcelona aquest Sant Jordi
Pupil·les | Ángela Martínez
01/01/1970
El grup valencià estrena cançó i videoclip dedicats a la vagina per trencar el tabú de la masturbació femenina
Can Canalla | Arxiu grup
01/01/1970
Estrenem el videoclip de la cançó "El más humilde del mundo", on apareixen músics de La Sra. Tomasa, Animal, Itaca Band, Ojo de Buen Cubero i Ovella Xao
Fragment del videoclip
01/01/1970
Els vallesans presenten el primer avançament del seu nou disc, el videoclip "Caminem lluny" | El cantant i guitarrista Marc Riera relata les coordenades del tercer treball, 'Venim de lluny' | L'àlbum sortirà el 4 de maig i el presentaran al Guitar BCN el 10 de maig
Gertrudis | Arxiu del grup
01/01/1970
La banda de la Garriga cedeix una cançó a Pallassos Sense Fronteres per celebrar-ne els 25 anys