A l’entrevista Pujol s’explaia sobre diversos temes, però n’hi ha un que destaca. Són les crítiques, duríssimes, que llença contra TV3 i Catalunya Ràdio perquè, al seu parer, no han fet prou feina per la música en català. Pujol es referia sobretot als anys vuitanta i noranta. Segons l’expresdient, “molts periodistes de TV3 no han tingut la sensibilitat ni la voluntat perquè la música en català hi tingués presència”. Pujol atribueix aquesta manca de sensibilitat no als càrrecs directius, sinó als periodistes rasos. I diu, contundent: “En aquest país hem estat sotmesos a una dictadura ‘progre’, i això del català, ja se sap, no fa modern”.
Aconseguir una major presència de la música en català als espais i programes de la televisió i la ràdio públiques del país ha estat una reivindicació clàssica del sector musical. Però costa de creure que aquesta anomalia històrica pugui atribuir-se al fet que una dictadura ‘progre’ de periodistes ho hagi evitat. Segur que hi ha casos de periodistes amb prejudicis: a tots els mitjans n’hi ha, progres i carques. Però la lectura de Pujol eximeix de qualsevol responsabilitat els gestors i màxims responsables d’aquests mitjans. Pujol va ser president durant 23 anys, i durant tot aquest temps, la presència de la música del país a TV3 no va ser mai un tema prioritari per al Govern. Paradoxalment, la normaltizació de la música del país en la televisió pública va començar quan la Generalitat ha estat a les mans dels partits que, suposem, per a Pujol representen els interessos d’aquesta “dictadura ‘progre’”. Ningú negarà que és en els darrers anys en què la presència de la música en català s’ha normalitzat de forma més clara. I és que les lectures simplistes de la realitat sempre duen a equívocs. Dir que TV3 no ha posat música en català per culpa d’una colla d’espanyols enfrontats a una direcció de patriotes és una simplificació molt injusta de la realitat. Com ho és, també, dir que el rock en català és un invent de la Generalitat convergent, subvencionat fins a la medul·la amb l’únic objectiu de crear petits nacionalistes.
Per sort de tots –i el propi Pujol ho admet– la música en català gaudeix avui en dia a TV3 de més presència que mai en la història. Aquesta normalització ha tingut diversos moments clau: un va ser la conversió de Catalunya Cultura en iCat FM, un gran pas endavant. Un altre moment important va ser l’èxit de la sèrie de televisió Porca misèria, de Joel Joan, que va ser la primera a normalitzar l’ús de la música en català en les ficcions de producció pròpia. Avui en dia, totes les sèries d’èxit ho fan. En tot plegat, alguna cosa hi deuen haver tingut a veure les persones que han tingut responsabilitats de gestió en aquests mitjans. Com per exemple la directora de TV3, Mònica Terribas, que ha tingut el tema de la música en català com un dels prioritaris en la seva agenda. Una prova més que, quan hi ha voluntat política, s’avança.
.gif)
.gif)
