Què en pensen d'Alegria?

Fins diumenge podreu trobar l'Enderrock de juliol al vostre quiosc!

| 27/07/2011 a les 07:00h

A David Carabén (Mishima) li agrada que el disc comenci per "Final", Ramon Rodríguez confessa que quan escolta "Batiscafo Katiuscas" sembla Candy Candy i Oliva Trencada diuen que Antònia Font són com els Pixies de Mallorca. Els músics que han participat al disc Alegria revisitat (EDR Discos / DiscMedi) parlen d'Antònia Font.



“Final” de Mishima
M’agrada que el disc comenci proposant acabar-lo. És la tensió de no saber si ets al principi o al final d’alguna cosa. ALEGRIA: Va ser el primer disc d’Antònia Font que vaig escoltar. Va ser en directe al BAM, perquè l’Òscar D’Aniello n’era un gran fan. [DAVID CARABÉN]

“Alegria...” de Tomeu Penya

ANTÒNIA FONT: M’agraden per la seva composició i lletra i per la veu especial de Pau Debon. Són prou intel·ligents i bons per saber que perduraran. “ALEGRIA”: M’agrada tot, de la cançó, sobretot que dóna alegria, que és optimista i jo, que sóc un ‘cantautor verbenero’, hi estic molt arrelat, a l’optimisme. De tant que m’agrada, potser fins i tot els demanaré si la puc incorporar al repertori.

“Dins aquest iglú” de The New Raemon
Jo volia fer “Final”, però el grup volia “Dins aquest iglú”. També m’agrada molt, em recorda R.E.M per la seqüència dels acords i l’arpegi. La lletra és monumental. TRISTESA: La cançó més trista d’Antònia Font que fa que els meus ulls semblin els de la Candy Candy és “Batiscafo Katiuscas”. REFERENT: Antònia Font són uns freaks i van per lliure, és la seva gràcia, no necessiten formar part de cap moguda. Però en part són els pares de grups com Manel. [RAMON RODRÍGUEZ]

“Alpinistes samurais” dels Oliva Trencada
ALEGRIA: Estar en una multinacional sempre ajuda a la difusió, ara bé a la gent li ha d’agradar la música. I ells van connectar amb el públic, i això ho fa el grup, no la discogràfica. Són com els Pixies de Mallorca, van vestits normals, són molt bona gent i fan hits d’estadi. ELS VEIEU COM UNA FONT? De vegades ens hi han comparat, pel tema geogràfic-lingüístic. Es comenta que el nostre disc, Perleta negra (LaCasaCalba, 2011), és dins l’ona dels Antònia, tot i que nosaltres considerem que seria un so més aviat ‘Antònia Folk’. [PEP TONI FERRER]

“Vos estim a tots igual” de Marcel Cranc

ANTÒNIA FONT: ‘Igual que Jesucrist va morir perquè se’ns obrissin als mortals les portes del cel’, així ells van aconseguir obrir molts llocs abans inaccessibles a la música cantada en català. Ser el primer d’obrir la porta té molt de mèrit. La seva acollida va ser essencial per a molts dels artistes posteriors, va significar que era ben possible cantar en català i agradar fora de l’àmbit dels Països Catalans, i això diu molt d’ells. [MIQUEL VICENSASTRE]

“Productes de neteja” de La Bien Querida
PIONERS: Per descomptat, sense cap dubte, Antònia Font són pioners, visionaris, diria. A Bilbao noto que hi ha un cert endarreriment, molts amics meus que toquen en grups encara canten en anglès. Hi ha una escena indie en euskera que és molt reduïda, per posar un exemple hi ha el grup Lisabö, que m’agraden molt, però no hi ha cap artista amb tant d’èxit com Antònia Font. [ANA FERNÁNDEZ-VILLAVERDE]

“Patxanga” de Gertrudis
"PATXANGA": M’entusiasmen alguns fragments de la lletra, perquè m’agrada molt com escriu Joan Miquel Oliver. Les estrofes tenen rimes divertides i originals. COINCIDÈNCIA: El que sempre hem sentit d’Antònia Font és el nom. Ens l’han repetit en infinites entrevistes, apel·lant a la coincidència del nom de dona. Això és el que ens fa més propers a ells. [XAVI CIURANS] Aquí la podeu sentir.

“Asteroide núm. 15.000” de Joan Colomo

M’agrada molt el rotllo flamencoide que respira “Asteroide núm. 15.000” i tot el disc en general. MELANCOLIA: Com a oient la música que m’agrada és la que em fa sentir trist i alegre al mateix temps. Antònia Font desprèn una melancolia que transmet una mica d’aquestes dues emocions.

“Tristesa” de Litoral
TRISTESA": M’agrada la lletra i la melodia de la línia vocal i, de fet, és l’únic que hem respectat de l’original. EL PRIMER CONTACTE: Devia escoltar-los quan vivia a Mallorca, a algun recopilatori de Rockdelux o al cotxe d’en Jorge Martí (La Habitación Roja). ANTÒNIA FONT: Sentir cantar en mallorquí tan ben integrat a la música pot animar gent a fer-ho en la seva llengua. [PAU ROCA]

"Vitamina Sol” (Tema extra) d'El Belda i el Conjunt Badabadoc

“VITAMINA SOL”: M’agrada la capacitat d’encabir-hi el mot ‘fornicat’. ALEGRIA: Si Alegria va marcar un punt d’inflexió en el coneixement del grup a tot l’Estat? Antònia Font han estat sempre fidels al seu joc, per cert, excel·lent. Que ens ha d’importar gaire que es coneguin fora dels Països Catalans? M’amoïna més si se sent o no als bars de Sabadell o de Xàtiva. [CARLES BELDA]


Arxivat a: Enderrock