L'Acústica fa 10 anys

Com se’t va acudir posar-te al capdavant de l’Acústica ara fa 10 anys?
Un matí ennuvolat i entramuntanat vaig sortir a airejar-me pel barri vell de Figueres, pel voltant del Museu Dalí, i vaig pensar: tenim uns carrers molt atractius, que no té ningú més, i no els sabem valorar. Què passaria si hi ubiquéssim un festival de música a l’estil BAM o Mercat de Música Viva de Vic? I ho vam fer.

Quines alegries i decepcions has tingut durant aquesta primera dècada?
L’alegria més gran d’un creador és veure que la seva idea es fa realitat: veure com una ciutat s’entrega de manera incondicional al projecte, i que els músics parlen de l’Acústica referit com un dels festivals de prestigi. De decepecions n’hi ha hagut moltes, sobretot amb el finançament; és molt complicat treballar amb inseguretat econòmica i no saber mai quin pressupost final podrem disposar.

Per què un espectacle com Salvador Dalí canta, codirigit amb el periodista musical Pep Blay?
Si en alguna cosa hem fet escola al festival Acústica és amb produccions i espectacles propis, amb pocs recursos i pocs diners. Per celebrar els 10 anys l’havíem de fer grossa, i una de les marques més internacionals de Figueres i de Catalunya és Salvador Dalí. Vam pensar... què passaria si uníssim Dalí amb l’Acústica? Aviat ho veurem...

Quina col·laboració hi ha hagut amb la Fundació Gala - Salvador Dalí?
El permís per musicar els textos era imprescindible per realitzar aquest acte. I una vegada hem arribat a un acord, hem gaudit de l’assessorament a l’hora de triar els textos. La faceta de Dalí escriptor no es coneix, però té una antologia de tres volums, que sumen tres mil pàgines com a mínim.