Carlus Padrissa, director d'escena, confessa que la particularitat més destacable d'aquesta versió de l'òpera
Orfeo ed Euridice és el fet que l'orquestra s'alliberi del fossat per saltar a l'escenari. Els músics coneixen de memòria la partitura i actuen com si fossin les cordes de la lira d'Orfeu. Segons explica Padrissa: "Des del principi teníem clar que volíem treballar amb
BandART, i estem molt contents d'haver-ho aconseguit".
Les projeccions audiovisuals defineixen el clima de cada escena i s'adapten, a través de sensors, als moviments que fan els cantants a dalt de l'escenari. Solistes, cor i músics han pogut participar del procés de creació dels seus personatges i es belluguen àgils i demostren que s'han sentit còmodes amb el treball proposat per Padrissa.
Orfeu és interpretat per una dona i, a més, va vestida de dona. Els protagonistes del mite són, doncs, una parella homosexual carregada d'erotisme en passatges com el popular 'Che Farò Senza Euridice'. El personatge Amor no deixa de ser original, i és que va vestit de gavina. Homenatja les habituals aus que mai s'escapen de protagonitzar algun cant durant els concerts del Festival. Padrissa ha arribat a convertir-los en protagonistes il·luminant els nius dels arbres que envolten l'escenari.