No parlem de les ordres de Mourinho a Pepe i Marcelo en arribar al Camp Nou. Parlem d’un crit de guerra present en una de les variants d’“Els segadors”, la cançó que els avatars de la història han acabat situant com a himne oficial de Catalunya. “Segueu arran!”, cantava Rafael Subirachs a Canet de Mar el 1975 davant d’un públic desconcertat.
L’eminent Jaume Ayats ha estudiat a fons aquesta història i ja té a punt el llibre Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional, que L’Avenç publicarà el proper octubre acompanyat d’un CD amb versions de tota mena d’aquesta cançó.
Un amic meu diu que els himnes nacionals i les banderes no serveixen per res més que per enmascarar les injustícies i les diferències socials. No ho sé, suposo que depèn de l’ús que se’n faci. En qualsevol cas, de la revolta dels segadors del 1640 n’ha sorgit una iconografia molt potent. Al Museu d’Art de Sabadell pot visitar-se Corpus de sang, un magnífic quadre d’Antoni Estruch, realista i ple de detallets. Carles Fontseré també va aprofitar la força de la falç alçada per mobilitzar els militants de la FAI a la Guerra Civil. I el jove il·lustrador Jordi Albinyana, de l’Olleria (pilleria), ens ha fet una portada extraordinària per al Sons de setembre-octubre, on Ayats ens avança alguns dels descobriments que ha fet sobre la història d’“Els segadors”.
.gif)
.gif)
