L’era del casset

| 13/09/2011 a les 07:00h
Arxivat a: Dies i dies
Els hippies eren de l’era d’Aquàrius i jo sóc de l’era del casset. Als vuitanta, els discos de vinil eren cars, almenys per als nens, i amb les còpies gravades en casset et podies dissenyar tu mateix les portades i enganxar la cinta amb cel·lo quan es trencava, esperant que el consegüent sotrac sonor no fos gaire molest.
Alguns dels cassets que escoltava al cotxe d’infant els escolto al cotxe d’adult, on després d’anys i panys hi ha anat a parar una cinta nova que s’ha afegit a una del Gato Pérez, un altra dels Barrufets, una de Los payasos de la tele, un sensacional de La Pataqueta… i Folk 5 (Edigsa), gravat el 1975 en directe a l’Aliança del Poblenou amb uns quants integrants reunits del Grup de Folk.
Amb Folk 5 circulem amb el cor alegre. Xesco Boix hi canta “L’alosa” amb molta inspiració; a “Ja no tinc altra sortida”, els Falsterbo 3 són Crosby, Stills and Nash (via Joan Soler Amigó). També hi ha Bob Dylan en versió coral (“El dia que el vaixell vindrà”) i cançons tradicionals, per exemple “El caçador i la pastora”, cantada amb un il·luminat sentit ecumènic del qual, anys després, Xavier Baró l’ha despullada, duent-la a un terreny més fosc i terrible.
La cinta és vella, queda poca força magnètica i sovint la música es va apagant, apagant, però al final de cada cançó esclaten els aplaudiments amb un so saturat que cap equipament de darrera generació pot igualar. Quan el cotxe no aguanti més ens quedarem sense casset; mentrestant podem anar recordant el savi Atahualpa Yupanqui: “Porque no engraso los ejes, me llaman abandonao. Si a mi me gusta que suenen, pa qué los quiero engrasaos”.