La cançó compromesa es reivindica

El cicle Cants i Autors reuneix una nova generació de cantautors protesta

| 29/10/2011 a les 07:00h

El cicle Cants i Autors de Granollers presenta avui l'espectacle La cançó necessària, que reuneix una àmplia representació de la joveníssima generació de cantautors compromesos. Pau Alabajos, Cesk Freixas, Jordi Montañez, Meritxell Gené, Andreu Valor i Josep Romeu pujaran aquest dissabte 29 d'octubre a les 23 h a l'escenari de la Casa de Cultura Sant Francesc per interpretar les seves pròpies cançons, col·laborar entre ells i aportar noves visions de clàssics de la cançó. 


El cicle Cants i Autors, organitzat pel Casal Popular l'Esquerda, tanca així la seva quarta edició. El cicle, especialitzat en noves propostes de cançó d'autor, fa un pas endavant programant la seva primera producció pròpia. De fet, la idea de reunir a dalt d'un escenari els joves cantautors compromesos rondava pel cap d'alguns d'ells des de feia temps. Cesk Freixas explica: "És una demanda que des de fa temps alguns cantautors teníem al cap. Tècnicament és complicat d'organitzar, perquè som una colla, i muntar-ho nosaltres mateixos se'ns feia una mica gros. Per sort, el Cants i Autors ha tingut la valentia de fer-ho".
L'espectacle La cançó necessària tindrà tres blocs. En la primera part, els diferents cantautors presentaran alguns temes propis en solitari. En la segona, els músics col·laboraran entre ells a quatre mans. "No serà complicat, perquè ja hem anat fent coses plegats en els nostres diferents discos", explica Cesk Freixas. La tercera part serà en clau d'homenatge als referents de la Nova Cançó. "Volem deixar-ho una mica obert i amb espai a la improvisació. El que ens interessa és poder mostrar la nostra obra de forma conjunta i demostrar que existeixen una sèrie de complicitats i una altra manera d'entendre la música".

Vigència de la cançó compromesa

Cesk Freixas reivindica la importància de l'escena de la nova cançó denúncia. "Potser és una mica aviat per dir que hi ha una escena, però volem visualitzar-nos perquè el que culturalment té més presència són aquestes cançons que es defineixen com a 'quotidianes' o 'costumistes'. Està molt bé, però a nosaltres ens interessa mostrar una altra cara: una cultura en clau més social, i això vol dir parlar del que passa a casa nostra, des de la crisi a les aspiracions nacionals". Freixas reivindica la importància d'espectacles com La cançó necessària: "encara que siguem joves, no tinguem gaire estructura ni organització, i tot plegat sigui força incicpient, volem que el públic vegi que hi ha part de la cultura que recupera l'essència i reivindica la cançó com a eina de compromís".

Arxivat a: Enderrock