Les mil versions de La Muixeranga

Coincidint amb la declaració de les Festes d'Algemesí com a Patrimoni de la Humanitat, s'edita un recopilatori amb versions de "La Muixeranga" de tots els estils.

| 28/11/2011 a les 11:16h
Arxivat a: Sons de la mediterrània
"La Muixeranga", la melodia més carismàtica de les festes d'Algemesí, s'ha assumit des de fa dècades com a himne popular del País Valencià. Nova Muixeranga està a punt de publicar un recopilatori amb diverses versions, des de l'Elèctrica Dharma fins a la cobla La Principal d'Amsterdam.


Aquest matí, a Algemesí no han parat de sonar coets i de repicar campanes. El motiu és que aquesta matinada la Unesco ha declarat la Festa de la Mare de Déu de la Salut Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La dansa i la melodia emblemàtiques d'aquesta festa, "La Muixeranga", no ha necessitat reconeixements institucionals per convertir-se en les darreres dècades en l'autèntic himne popular dels valencians.
Coincidint amb el reconeixement de la Unesco, l'agrupació Nova Muixeranga està a punt de publicar Versions de la muixeranga volum 1, un recopilatori que documenta una dotzena de versions de la peça en tota mena d'estils, des del format bàsic de dolçaina i tabal (Xavier Richart i Vicent Borràs) fins a la banda (la Banda d'Algemesí en directe al Palau de la Música de València), el rock (Bandolers), el folk-cançó (Néstor Mont), la cobla-fusió (Companyia Elèctrica Dharma), la cobla (La Principal d'Amsterdam), el jazz (Dolçtab Jazz Project), orgue (grup Ternari), etc. El disc acaba amb una versió gravada en directe al certamen de bandes d'Altea del 2006: una versió que parteix només de dolçaina i tabal, als quals es van incorporant gradualment totes les colles.
Atesa la gran quantitat de versions amb què s'han trobat, els impulsors d'aquest recopilatori, editat sense suports institucionals, van decidir fer un primer volum que ha de tenir continuïtat en el futur.


Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais