Cimera ibèrica

La setmana passada va tenir lloc una important cimera ibèrica. No ens referim a la reunió entre Mas i Rajoy, ben embolicats a les escales de la Moncloa, sinó a l’actuació de Coetus a L’Auditori de Barcelona, inaugurant el VII Festival Internacional de Percussió de Catalunya i presentant el seu segon disc, Entre tierras (Temps Record, 2012).

Va ser una cimera perquè a Coetus, orquestra de percussions ibèriques, hi trobem figures d’altura com el percuta sideral Aleix Tobias o el cantant tot-terreny Eliseo Parra. I va ser important perquè Coetus demostra que amb bon gust i rigor, els ritmes de tradició oral de la Península Ibèrica poden causar en el públic els mateixos efectes euforitzants que els afamats combos de les grans potències percussives, com el Brasil o el Senegal.

El concert també va servir per comprovar dues coses: 1. Sílvia Pérez Cruz ha interioritzat tant la cançó revolucionària de Chicho Sánchez Ferlosio “Gallo rojo, gallo negro” que ja pot desamotllar-la al seu aire amb una llibertat que espanta. 2. Un dels hits de Coetus, “El mandil de Carolina”, sona en directe a mig camí entre Fela Kuti i els millors anys de la Fania.