Recordo en Roger Mas explicant que la nit dels Premis Enderrock és una de les festes que més li agraden, una cita que de tan divertida, intenta no perdre's. També em ve el cap en Pol Fuentes (al capdavant de Rosa-Luxemburg o darrere la càmera, realitzant clips i altres bregues), dient que per a ell és el seu Cap d'Any particular, la festa anual que més li agrada de celebrar.
Diuen que la gala dels Premis Enderrock podria ser la festa major de la música que es fa a casa nostra. És un punt de trobada, distès i emocionant. Ho diuen, i aquests dies ho he tornat a comprovar amb els correus de molts músics demanant invitacions per assistir a la gala. Amb les ganes del públic d'assistir a la festa i veure les cares dels artistes que més els agraden. Amb els 22.000 clics que hem rebut al web de persones disposades a dir-hi la seva. També ho he vist amb la facilitat amb què periodistes, actors, presentadors, músics i cares conegudes s'han sumat a la nit, venint desinteressadament a entregar guardons i participar d'aquesta festa. Els de sempre no s'ho perden, i els nous s'apunten al bombardeig.
Diu la Viquipèdia que una festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat. I avui a la sala Apolo, serà festa major: la dels músics de l'escena catalana, la de la indústria musical, i la de tots nosaltres. Perquè com en una festa major, treballarem i suarem, farem moltes fotografies i no gaudirem gaire dels concerts, potser fins i tot ens atabalarem, però entremig de tot això, xerrarem amb la gent, brindarem i riurem. Perquè podia semblar que no, però comprovarem que sí, que un any més (i servidora ja en la seva setena convocatòria de catifa vermella) ens en sortim. I ho farem amb alegria, perquè avui és festa major!
.gif)
.gif)
