Baule sosté la curiosa teoria que Bob Dylan no s’ha trencat mai el cap per elaborar les seves fascinants lletres, sinó que es limita a fer escriptura automàtica, a combinar imatges i metàfores amb els resultats esplendorosos que tothom coneix. Potser té part de raó: l’escriptura automàtica va ser una de les tècniques preferides dels surrealistes i no és cap bajanada. Perquè l’escriptura automàtica doni algun fruit interessant s’ha de tenir abans un bagatge cultural gravat a foc en l’inconscient. I de llibres importants i d’antics mestres de blues cecs, l’inconscient de Dylan en va ple.



JM Baule a l'Antiga Fàbrica Damm a la presentació del disc Escolta-ho en el vent (Xavier Mercadé).

FEU EL VOSTRE COMENTARI