Tothom qui ha estat en una assemblea sap quines són les seves virtuts i els seus defectes. Però a la de dilluns bé valia la pena anar-hi, i bé també val la pena que animi tothom que conegui la iniciativa que, si pot, acudeixi a la propera convocatòria. El Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) va acollir una assemblea en defensa de la cultura amb un denominador comú: el rebuig a la pujada de l'IVA a un 21% en una part significativa (i fins i tot significant) del sector. La trobada va ser una resposta de volguda continuïtat a la manifestació del món de la cultura el passat 18 de juliol (dins les mobilitzacions convocades per UGT i CCOO contra les retallades) que ja va visualitzar una cosa bàsica: aquesta nova mesura del govern afectava tant els artistes com els empresaris del sector, i tant podies veure manifestant-se al carrer un Feliu Ventura i uns Els Amics de les Arts com un empresari de The Project o un directiu de l'Auditori de Sant Cugat.
A l'assemblea, doncs, també es va recollir aquest conglomerat. És clar que hi havia cares d'artistes més o menys conegudes de la faràndula, com l'actriu Carme Sansa, Joan Isaac, Enric Hernàez, Dani Flaco..., però també presidents de diverses associacions del sector, empresaris i ciutadans interessats més o menys propers al tema (des de gestors culturals fins a artistes visuals com Quim Tarrida, vinculat a la comissió de cultura de l'acampada del 15M de plaça Catalunya i/o al P.A.R.C. = persones afectades per les retallades a la cultura). En geologia, un conglomerat és una roca formada per còdols arrodonits d'altres roques units per un ciment. Doncs al CAT es tractava de trobar quina mena de ciment trobàvem entre tanta rolling stone, per tal que el roc apunti a la direcció que trenqui inèrcies i canviï la direcció que estan prenent les coses socials i culturals.
A l'assemblea hi va donar la benvinguda l'amfitrió, Jordi Fàbregas (CAT), i va prendre el timó en Pere Camps, director del festival BarnaSants, que va plantejar d'entrada un ordre del dia consistent en la idea de crear una plataforma unitària que representi tot el sector cultural (cinema, teatre, música, gestió cultural, comunicació...) per combatre les polítiques governamentals que, amb l'augment de l'IVA, retallen el marge de benefici d'un sector ja prou afectat per la crisi.
Camps també va fer notar el rerefons ideològic de tal acció, especificant com s'està volent "canviar l'hegemonia cultural, fent que drets aconseguits es transformin en privilegis". El referent organitzatiu que pren és "la Plataforma contra la guerra de l'Irac, que va aplegar tant associacions com ciutadans". Si aleshores eren preocupats, compromesos i conscienciats, ara potser caldria afegir-hi: indignats, emprenyats i escanyats. O com comentava l'artista visual Enric Maurí, "primer netegen tranquil·lament amb aigua i sabó, i després escorren traient tot el suc fins a deixar seca la peça". És clar que no la bonica peça de roba, la pròpia que els interessa, entenguem-nos, sinó l'altra, la mala peça... És allò també de molta roba i poc sabó, i tan neta que la volen...
Sí, la cosa va de dites populars... I és que la gent que es va aplegar al CAT era de molt diversa condició dins el sector, i les seves opinions –com en tota assemblea que es preui– eren molt diverses i responien a allò de "tants caps, tants barrets". Segurament a cadascú li calia un detergent diferent, perquè cadascú venia per una situació personal i interès propi. Ara bé, la voluntat comuna era fer alguna cosa davant la impotència i inapetència regnant, creades per l'Estat centrifugador que tot ho arreplega... Per això recollirem algunes de les frases que podrien fer reflexionar qui llegeixi aquesta crònica, sempre si vol i té ganes de moure les neurones i després alguna cosa més:
"El canvi d'IVA va molt dirigit a una part concreta de la indústria de l'espectacle, no pas a grans editors" (Albert de la Torre, productor i militant recent del PSC).
"Sóc el responsable de 300 treballadors i no puc assumir el 21%, per tant hauré d'acomiadar gent, programar a menys sales, contractar menys artistes, fer menys produccions... Jo crec que el que els faria por és que paréssim, però no ho farem, perquè mai no hem estat units. Jo m'apunto a parar. Si pareu, jo paro. Amb això crec que ens poden escoltar" (Martín Pérez, director del Festival del Mil·lenni).
"Jo també estic a favor de parar. Però no podem començar de zero, hi ha feina feta i que han de fer associacions i sindicats professionals (ARC, ASACC, APECAT...)" (Lluís Cabrera, Taller de Músics).
"Hi ha un moviment sindical a nivell estatal que es pot sumar a les nostres demandes; si tenim més veu, tindrem més força. Hem de trencar la idea que la cultura viu de les subvencions. Hem de tenir clares dues coses: què volem fer? I com ens organitzem per fer accions concretes?" (Joan Maria Gual, Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, AADPC).
"S'està arrabassant als ciutadans el dret a la cultura. S'abusa del discurs de la cultura subvencionada. La cultura ha d'estar al servei de la ciutadania i hem de fer comandos de cultura al carrer i denunciar amb molta audiència. Caldria observar i tenir assessorament legal per veure en què estan errant en contra de la Constitució i també fer persecució penal als que van contra el dret a la cultura" (Manel Barceló, sindicat d'actors - AADPC).
"Cal connectar la cultura al carrer. Es podria fer una acció amb milers d'artistes al carrer, un dia, de cop, a risc que ens amonestin" (Armando Soria, músic d'Armando y El Expreso de Bohemia).
"Les associacions hi són i treballen, però es podrien haver mogut abans. La idea de la plataforma no és que surti del 2.0, però les retallades acabaran afectant tothom. El ministre es deu pensar que ens estem entretenint en aquesta assemblea... El que està clar és que les paraules no són neutres. Què hi ha més subvencionat que un capellà? Tots sabem qui són els privilegiats" (Pere Camps).
"Hem de veure i actuar per la indústria cultural a nivell europeu, per exemple, a la Direcció General de la Competència que presideix Joaquín Almunia. Les retallades que arribaran a TVC afectaran d'una manera molt important i negativa l'audiovisual català. El Consell Nacional de les Arts i la Cultura ha estat la més gran estafa que s'ha fet en l'àmbit cultural a Catalunya. Són les iniciatives que van de baix cap a dalt les que tindran èxit, per això és necessari sumar esforços en una plataforma unitària. L'ofensiva passa per dues respostes a l'una: una de la ciutadania general i una altra de més específica" (Santiago Lapeira, Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya).
"Tenim l'orella lluny del carrer. És curiós com ara que hi ha una deriva independentista, les coordinadores estatals centrals siguin molt més amables que fa uns anys. Dimarts vinent –manifestació de l'11 de setembre– caldrà també tenir un sentit de cultura, aquella que apel·la a la consciència" (Jaume Comas, actor).
"El teatre i la cultura no la pots deixar a mans del mercat perquè és la millor manera de fer-la desaparèixer" (Sergi Jové, escriptor - Assemblea Nacional Catalana).
"Nosaltres ens vam afegir a la campanya 'la Cultura no és un luxe' i creiem que cal una plataforma unitària" (Aleix Aguilera, Coolture Magazine).
"Sóc un cantautor que m'he fet en el diner negre i en els pocs festivals que m'han acollit com el BarnaSants... Podem estar discutint com uns veïns en posar un ascensor, però crec que el que cal adoptar són mesures concretes" (Rafa Pons)
I les mesures concretes que van resultar de les dues hores d'assemblea van ser les que havia esbossat Pere Camps a l'inici, amb algun matís i interpretació diferent. Es van aprovar per majoria en línies generals fins a la nova convocatòria:
En primer lloc, crear una plataforma unitària que abasti tres fronts:
1) Contra les retallades
2) Contra l'augment de l'IVA
3) Demanar al Parlament Europeu que posicioni l'IVA a l'Estat espanyol de manera equitativa i justa (respecte als altres països... i respecte a les empreses de l'IBEX 35), tot defensant la cultura com a dret fonamental.
La Plataforma s'anomenarà provisionalment (fins a la redacció i aprovació del manifest) Plataforma Defensem la Cultura, i vol ser un bon instrument, amb una estructura mixta formada tant per associacions com per persones amb ganes d'aportar-hi i fer coses. Properament es redactarà el manifest i es pensaran accions per crear un clima a favor de la cultura que vagi in crescendo fins a una acció definitiva, que podria ser la tancada o aturada general del sector com a mesura de protesta (i com a mesura de tocar el que més mal fa: la recaptació d'impostos i els 'seus' diners, com va apuntar més d'un membre de l'assemblea). La propera convocatòria queda establerta per al proper dia 19 de setembre al mateix CAT.
Per la sanitat, per l'educació i, ara sí, per la cultura. A arremangar-se... tots. Potser així no permetrem que es buidin les paraules de contingut, ni els nostres cossos, d'ànima.
.gif)
.gif)
