Com creieu que evolucioneu en aquest disc?
Ander Valverde: La diferència principal d'aquest disc és que ens ho hem volgut prendre amb molta calma, l'hem cuinat tranquil·lament. Les cançons són més acústiques perquè vam intentar passar-les a elèctric, però veiem que perdien l'autenticitat, així que vam decidir no tocar-les gaire.

I com les fareu als concerts?
A.V: Rebaixarem l'energia. Farem una aturada acústica en algun tram del concert, creiem que el públic ho entendrà i que també valorarà positivament una mica de calma.

N'heu tocat alguna de les noves als darrers concerts a l'Amèrica Llatina? Com han anat? Com us rep el públic allà?
A.V: No les hi hem tocat encara, allà sempre ens reben molt bé. El públic que ens hi trobem és semblant al d'aquí, però més respectuós a l'hora del directe. No fan tants pogos, però criden molt entre cançons. També notes molt de respecte quan et demanen fotos, ho fan amb molta tranquil·litat.

La vostra trajectòria ha anat de l'entorn basc cap a la internacionalització desorbitada!
A.V: Sí, ara mateix estem molt centrats en països de parla hispana, ens enfoquem allà. A l'Amèrica Llatina hi ha un mercat gegant. El País Basc de seguida ens va quedar petit, hi havia una barrera de l'idioma que no ens ha costat mai de passar, vam venir a Barcelona ja fa tretze anys i des de llavors tot ha anat a més.

No trobem cap cançó en català ni en euskera tampoc en aquest disc. A què és degut?
A.V: Fa temps vaig fer una col·laboració en euskera, i en català encara no n'he tingut l'oportunitat. Continuo escrivint en castellà perquè trobo que a l'hora de crear has de sentir-te molt còmode amb la llengua. La meva llengua materna és el castellà i crec que seria impostat.

Què hi trobem 'sota la pell'?
A.V: Vaig triar aquest nom perquè la música d'aquest disc era la que tenia sota la pell i explica molt bé el procés de paternitat que vaig viure mentre la meva dona estava embarassada. Literalment passava alguna cosa sota la pell.

Aquest esdeveniment ha fet que encara us mireu la vida amb més optimisme?
A.V: És la nostra manera de ser i aquest disc la torna a reflectir. La negativitat no porta enlloc. Tota la vida hem estat escoltant rock radical basc, i després de tanta pluja a Euskadi ens tocava fer que creixessin una mica les plantes.