El delicte de parlar dels arbres

| 29/10/2012 a les 07:00h
Arxivat a: Dies i dies
En Pau Vallvé ha fet un nou disc, De bosc (Amniòtic, 2012). A la nota de premsa explica que ha volgut donar més pes a les lletres i que a les cançons “hi ha una clara referència a lʼèpoca que estem vivint, no només en el pla polític i de crisi, sinó a les conseqüències anímiques de tot plegat”. La Brigada està a punt de publicar un nou treball, Incerta glòria (The Indian Runners, 2012), on aborda la complexitat d’una generació immersa en la crisi i escriu cançons com “Quin país”, on el protagonista és una víctima de “la ressaca dels noranta”. Acaben dient: “I així anem enterrant/ tot l’estat del benestar./ Concepte decadent/ com ‘Imperi’ i ‘Occident’”. Mine! van editar fa unes setmanes el seu nou CD, La fi del món (Música Global, 2012), on es dibuixa un present apocalíptic. En una entrevista que publicarà l’Enderrock de desembre afirmen: “A l’hora de fer cançons sempre descrius el que sents, i si estem vivint moments difícils és inevitable que això s’hi reflecteixi. Hem emprat la tensió, la incomoditat i la por que ens provoquen els temps actuals per mirar d’anar cap a una banda on no havíem anat mai”.

Són tres exemples de grups de pop musicalment molt diferents que gairebé mai no havien destacat per fer explícit cap mena de compromís polític o social a les seves cançons. En els seus últims treballs, en canvi, amb més o menys discreció, han decidit fer el pas i prendre partit. No són els únics. La crisi econòmica provoca estralls i el que està passant és massa greu. No tenia sentit, doncs, que una escena pop que ha afirmat del dret i del revés que la seva font d’inspiració és la quotidianitat i el dia a dia donés l’esquena a realitats sagnants que són a l’ordre del dia de moltes famílies. Quedar-se al marge del que està passant només pot denotar manca de sensibilitat, miopia aguda... O una altra presa de posició, però en el sentit contrari: a les files dels qui creuen que tot ha de seguir tal com està ara. La lamentable cançó “Som Catalunya”, que dibuixa una mena de país de les meravelles inexistent –“Una terra d’oportunitats/ on els teus somnis es faran realitat”–, és un dels exemples més flagrants que hem sentit darrerament en defensa de l’stablishment. Apologia de la violència, al capdavall.

El món anglosaxó té una llarga i dilatada tradició de bandes que han pres partit. De Billy Bragg a Pulp, dels mateixos  Beatles a gegants com U2, el pop ha estat impregnat de compromís polític. Era absurd, doncs, que la nostra escena pop fos una reproducció de l’oasi. Per acció o per omissió, un artista sempre acaba prenent partit. Aquest compromís es pot explicitar de moltes maneres, i no necessàriament amb les lletres: també a l’hora d’emprar formes musicals transgressores, o treballant al marge de les grans empreses de l’espectacle i apostant per projectes que aportin valor afegit cultural. Això no vol dir que editar amb una independent ens converteixi automàticament en revolucionaris: hi ha grups ‘indies’ molt de dretes i artistes molt ‘radicals’ estèticament conservadors. En tot cas, una conclusió és que, a hores d’ara, pretendre estar per damunt del bé i del mal no només és de tramposos: és ridícul. No cola. No pas amb un 25% d’atur, tres milions de pobres als Països Catalans i sent líders en matèria de desnonaments. És necessari un nou relat per a la música pop catalana, que no ens expliqui el país de les meravelles, sinó la Catalunya de veritat. El poeta David Caño recuperava fa uns dies a Twitter una frase de Bertolt Brecth que ens va com anell al dit: “Quin temps, el nostre! Parlar d’arbres suposa un delicte, suposa callar sobre tants crims”.

Manel | Noemí Elias
01/01/1970
La platja del Bogatell acollirà dues nits de concerts | Diumenge hi actuaran Joan Miquel Oliver, Mishima i Sopa de Cabra, 27 anys després del seu mític concert al Sot del Migdia
01/01/1970
Jès!, Coherence i Últim Cavall protagonistes del darrer concert semifinal del #17Sona9 | La Plaça Joan Coromines de Barcelona va acollir un any més un concert en el marc de les Festes de la Mercè a Barcelona
Roda de premsa amb la trombonista, Maria Astellé visiblement emocionada | Vibra
01/01/1970
El Departament d'Igualtat de la Generalitat i de l'alcadessa de Montcada donen suport al grup | Despres de dos mesos de concerts suspesos, el retorn d'Itaca Band serà el 27 d'octubre al festival Cruïlla de Tardor
Xavi Sarrià | Michal Novak
01/01/1970
L'excantant d'Obrint Pas publica avui el seu disc de debut | Descobrim els motius de cada cançó
Oriol Maspons
01/01/1970
El referent que ha internacionalitzat la Nova Cançó a l’Estat espanyol i a Europa
Coherence | Carles Rodríguez
01/01/1970
Jès!, Coherence i Urra tocaran a la plaça de Joan Coromines aquest divendres a les 7 de la tarda
Els membres de Tardor vestits d'alpinistes enmig del barri de Patraix
01/01/1970
Avancem el nou videoclip de la banda: "Nevar a València" | Els valencians publicaran el nou disc, 'Patraix', el proper 20 de setembre
Judit Neddermann i Guillem Roma comparteixen la cançó «Realidad paralela» | Alba Roma
01/01/1970
Estrenem el videoclip de "Realidad paralela", cançó de l'últim disc de l'osonenc | La veu de Judit Neddermann s'entrellaça amb la de Roma en un bolero clàssic que sona atemporal
Foto promocional de Geraint Rhys
01/01/1970
A menys d'una setmana per la Diada el cantautor de Swansea estrena "Visca la Terra" en suport al procés que viu el poble català
Itaca Band | Michal Novak
01/01/1970
Els de Montacada i Reixac estrenen un clip de to irònic i humorístic | Fan ballar reggaeton a diversos dirigents polítics internacionals