És habitual que el locutor de torn presenti la cançó abans d’escoltar-la i anomeni el grup que l’interpreta així com el seu autor. Massa sovint podreu sentir frases com aquesta o similars: "Tot seguit escoltarem al grup Escàlem interpretant l’havanera “La balada d’en Lucas" de José Luis Ortega Monasterio". Mira que el títol ho deixa clar: “La balada d’en Lucas”, no pas “L’havanera d’en Lucas”. Doncs ni així. Per una majoria d’aquest locutors, totes les cançons són havaneres.
Si els que disposen d’eines per fer pedagogia del gènere no saben distingir una havanera d’una balada o d’un vals, aleshores és molt comprensible que, per al nostre públic, tot el que cantem siguin havaneres. Al nostre gènere el maltractem nosaltres mateixos des de dins, els uns i els altres, moltes vegades per falta de rigor.
El que cantaven els nostres grans a Calella, a l’Escala, a Sant Feliu de Guíxols, a Palamós i a tants altres indrets de la nostra costa ho hauríem de anomenar cançó de taverna. Aquells cantaires barrejaven tant els ritmes com l’idioma amb una facilitat increïble. Cantaven havaneres, però enmig de valsos, polques, sardanes, cançó catalana, cançó picaresca, sarsueles, etc.
Possiblement a final dels anys seixanta, amb la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, es va començar a anomenarels grups que hi actuaven grups d’havaneres, ja que en el certamen només cantaven havaneres pures i dures i en castellà. Això podria ser una explicació del perquè ens anomenen d’aquesta manera, però una cosa és la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que s’ha de mantenir ferma en la tradició, i una altra, ben diferent, la resta de cantades arreu de Catalunya on el que difonem és un repertori de cant de taverna. És per això que ens hauríem d’anomenar d’aquesta manera o, si ho preferiu, grups de cançó de taverna. I esclar, també cantem havaneres.El que cantaven els nostres grans a Calella, a l’Escala, a Sant Feliu de Guíxols, a Palamós i a tants altres indrets de la nostra costa ho hauríem de anomenar cançó de taverna. Aquells cantaires barrejaven tant els ritmes com l’idioma amb una facilitat increïble. Cantaven havaneres, però enmig de valsos, polques, sardanes, cançó catalana, cançó picaresca, sarsueles, etc.
.gif)
.gif)
