Enderrock: Per quina raó has triat el teu segon cognom com a nom artístic?
Lluís Torné: Sempre m’ha agradat Altisent, però sempre he anat per la vida dient-me Lluís Torné. Altisent és més bonic i més artístic... l’he escollit simplement per això. Sempre ha estat en segon terme: exactament igual que la meva música (professionalment parlant). Per tant, vaig pensar que el més adequat era presentar el disc com a Altisent.
EDR: I el motiu del títol, Ales de pal?
LL.T: Ve de la cançó "L’equilibrista": 'Volant, ocell parat , amb ales de pal...', referint-se a la perxa que porta el funambulista per mantenir-se dret. És un pal, objectivament parlant, però per a ell són les seves ales, i el salven de l’abisme. Assenyala la paradoxa que són les coses aparentment banals, limitades, intranscendents, les que ens possibiliten grans experiències.
EDR: Sortir de l’àmbit familiar i amateur, gravant amb el productor Refree, què suposa per a tu?
LL.T: Ha estat una gran sort trobar-me el Refree i que acceptés produir les meves cançons. He après molt amb les seves correccions, amb la seva manera d’arranjar... Musicalment i humanament m’ha enriquit i per això li estic molt agraït. Passar del sofà de casa a l’estudi i més endavant a l’escenari és un canvi volgut i temut alhora. Fer públiques les meves cançons implica mostrar-me, amb tot el que això em pot suposar... però sento que està sent un procés bo. Té una part d’enfrontament amb les meves pors i al mateix temps una part de gran alegria per poder fer extensible als altres la meva música.
EDR: Com han aconseguit sortir del calaix les teves cançons?
LL.T: Jo feia cançons sense lletra, només amb la melodia i els acords... però sempre en relació a un tema concret que es reflectia al títol. Això és el que Refree va escoltar. Quan ell va voler produir-me i fer un disc de cançons, és quan hi vaig posar lletra.
EDR: Hi musiques Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol i Joan Margarit. Què t’agrada dels seus versos?
LL.T: De la Marçal la seva frescor, té una part salvatge. Quan vaig anar a una exposició de la seva poesia al Palau Robert, recordo un poema que va escriure a la seva filla, just després de parir-la... era brutal, impressionant la força que transmetia aquesta dona. Miquel Martí i Pol ens ha acompanyat sempre, a casa l’hem llegit sempre: i el poema que he musicat d’ell m’agrada especialment. I Joan Margarit és immens. Jo em declaro admirador de la seva poesia. No és apta per a tothom, ni per a tots els moments. Però escriu el que ha viscut. És molt sincer, i molt cru. I no estem acostumats a la cruesa, no estem acostumats a tanta claredat. Per això de vegades llegint-lo he de parar perquè són moltes emocions en molt poques línies.
EDR: Per tu i per la teva professió, què pots dir que té la música de terapèutica?
LL.T: La música va més a l’inconscient que al conscient, perquè és el vehicle de l’emoció. Per tant té una gran força i tant pot enlairar-nos com enfonsar-nos. Qui no ha plorat escoltant una música, una cançó? És un llenguatge simbòlic que ressona en nosaltres i l’utilitzem per construir-nos, per reparar-nos. Quan faig cançons m’estic reparant per dins i cantar-les en públic possibilita que ressonin en altres i que ells també es reparin.
EDR: Quina és la cançó que més et toca la fibra i per què?
LL.T: N'hi han unes quantes: “Oïda interna" sempre m'ha emocionat perquè té a veure amb unes crisis de vertigen molt fortes que vaig tenir (Síndrome de Menière) i amb l’ajuda de la Gemma, la seva mà...
"Provença 148", perquè em recorda els fills de petits. “Només et tinc a tu”... en fi, no segueixo que les diré totes!
EDR: Penses presentar-lo en directe? Amb quina banda?
LL.T: Si tot va bé aquest gener o febrer farem un concert de presentació a Barcelona. La banda que tinc és de luxe: Oriol Roca a la bateria, Miquel Sospedra al baix, Joan Anton Pich al violoncel i guitarres, Refree als teclats… Què més puc demanar, oi?
.gif)
.gif)
