Jair i Bibiana

| 09/01/2013 a les 10:07h
Arxivat a: Dies i dies
 
Ahir vam viure un nou episodi del vergonyant 'cas Bestiari'. El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Javier Gómez Bermúdez ha citat a declarar la periodista i presentadora Bibiana Ballbè i l'escriptor i guionista Jair Domínguez per un possible delicte contra la corona espanyola en el programa Bestiari Il·lustrat del 33. Com és sabut, el procés contra Domínguez i Ballbè s'enceta arran d'un capítol en què se simulaven unes pràctiques de tir amb caricatures del rei Joan Carles I, Salvador Sostres, Fèlix Millet i el príncep Carles d'Anglaterra. Ara, el magistrat Bermúdez cita a declarar Domínguez i Ballbè, tot i que encara no se sap si en condició de testimonis o d'encausats, ni tampoc quin dia hi hauran d'anar.

Que l'Audiència Nacional i El Mundo vulguin veure Jair Domínguez podrint-se en algun fosc calabós és una aberració absoluta, però entra dins la lògica històrica d'Espanya. Estem parlant d'un guionista irreverent i provocador, un paio que ha escrit un llibre que es titula Jesucrit era marica i que a la mínima que li posen un micro al davant no deixa canya dreta. Tenint en compte que en nom d'Espanya, el seu Exèrcit i el seu Rei s'han tancat diaris com Egunkaria o Egin, s'han perseguit i empresonat periodistes com Xavier Vinader o Josep Maria Huertas i s'han posat bombes en revistes satíriques com el Pu-put! o El Papus, la possibilitat que a Jair Domínguez li caiguin uns quants anys de presó per injúries a la corona ja hauria d'entrar per conveni en el sou de guionista català. Ara bé, el que no té cap lògica és això de Bibiana Ballbè. La Ballbè forma part d'una altra tradició, molt més amable i integrada. Anar contra Domínguez és intolerable, però anar contra Ballbè és un salt qualitatiu important en la degradació de la llibertat d'expressió a l'Estat espanyol. Per entendre'ns: que l'Audència Nacional pretengui jutjar la Bibiana és com si la Guàrdia Civil, en comptes de detenir MCs i cantants de rock radical contestataris, es dediqués a perseguir els músics de Manel o Els Amics de les Arts. Què vindrà després d'això? Il·legalitzaran Ànima i Òpera en texans? Desarticularan Mishima per considerar-los organització terrorista? Imputaran Santi Balmes de Love of Lesbian per algun delicte de col·laboració amb banda armada? 

Vistos els esdeveniments polítics i socials que s'han esdevingut durant l'any 2012 sembla evident que el conflicte català amb l'Estat espanyol ha entrat en una altra fase en què molt probablement episodis d'aquesta mena podrien ser força freqüents. I no ens estem referint a les campanyes d'intoxicació més o menys fonamentades de la premsa de la caverna, sinó als processos que es puguin obrir en les altes instàncies espanyoles per delictes d'opinió. Siguem conscients que en el fons l'Audiència Nacional no va contra el Jair i la Bibiana. Va contra TV3. I aquesta és una línia vermella en la quals hem de ser especialment curosos. No s'entén que el Govern català i l'entorn de CiU mantinguin una actitud tèbia –quan no directament comprensiva amb l'Audiència espanyola– entorn del 'cas Bestiari'. Hauríem de tenir el conseller de Cultura i el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en primera línia de foc defensant la Bibiana i en Jair. I per descomptat, el Consell de l'Audiovisual hauria dir-hi la seva, òbviament en defensa de la llibertat d'expressió. Si realment l'executiu d'Artur Mas pretén avançar en ferm cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació, hauria de ser conscient que els mitjans públics catalans han de ser intocables, un baluard infranquejable en defensa de la pluralitat i la democràcia. En aquest sentit, que CiU mantingui els pactes amb el PP a la CCMA, que un senyor com Armand Querol ocupi el segon lloc de màxima responsabilitat en aquest organisme o que Daniel Sirera segueixi sent el president del CAC no té la més mínima lògica si de debò pretenem situar-nos en un escenari de ruptura democràtica. Si s'han de canviar lleis, que es canviïn. Es pot fer ràpid. Per això existeix el Parlament, i no només per fer declaracions retòriques de sobirania. 
 

Imatge il·lustrativa
Arxiu Acampada Jove
01/01/1970
Senyor Oca i Gemma Humet són les dues propostes musicals que actuen per primer cop al festival | La XXIII Acampada Jove se celebrarà del 19 al 21 de juliol a Montblanc
Valtonyc
Valtonyc | Gerard Mercadé
01/01/1970
Els músics catalans opinen sobre la fugida del raper mallorquí
Roger Mas
Roger Mas | Eva Bozzo
01/01/1970
El festival empordanès encara la segona setmana amb la '6a Pujada al Castell del Montgrí per la Llibertat d'Expressió i en Solidaritat amb els Presos Polítics' | Roger Mas, Empar Moliner o l'alcalde de Sant Esteve de les Roures en seran alguns dels protagonistes
The Penguins
The Penguins | Gaspar Morer
01/01/1970
The Penguins - Reggae per Xics estrenen espectacle el proper diumenge 27 a l'últim concert del cicle Bornet de Cançons
Valtonyc al concert No Callarem a la presó Model de Barcelona
Valtonyc al concert No Callarem a la presó Model de Barcelona | Gerard Mercadé
01/01/1970
Amb l'exili de Valtonyc, proposem una llista de cançons que parlen de fugides, exilis o persecucions
Marcel Lázara i Júlia Arrey
Marcel Lázara i Júlia Arrey | Jan Riera
01/01/1970
El tàndem musical llançarà el seu primer disc, 'Pedalant endins', aquest divendres 25 de maig | L'àlbum ha sorgit a partir d'un viatge de dos anys pel nord del Brasil
Fotograma del videoclip de Mascarats
Fotograma del videoclip de Mascarats
01/01/1970
Al clip hi apareixen Jordi Borràs, Gabiel Rufián, Mireia Boya, Montse Venturós, Joan Coma i representants d’organitzacions a favor de la República
Captura del videoclip
Captura del videoclip | Arxiu de l'artista
01/01/1970
En el marc del col·lectiu No Callarem, el món dels cantautors s'uneix per presentar un videoclip de denúncia a les repressions de l'Estat | Sílvia Tomàs, Opoloh, Sisu, Mateoólika, Ual·la i Lidia Uve són alguns dels músics que apareixen a la cançó