Joanjo Bosk presenta 'Cançó per Elna'

ENDERROCK: Què et va motivar per dedicar aquest disc a la Maternitat d'Elna i als refugiats republicans?
JOANJO BOSK: Ja fa uns anys vaig descobrir la història de la Maternitat a través del llibre d'Assumpta Muntellà. Jo als noranta, de molt jovenet, vaig militar activament en el moviment llibertari i vaig crear llaços d’amistat amb els avis exiliats llibertaris i republicans a Barcelona i el Rosselló i amb companys que havien viscut la retirada com a infants. De fet en aquest treball hi ha una motivació ideològica, humanista i personal. L’any 2010 vaig actuar a la mateixa Maternitat d’Elna en un acte d’homenatge a l’Elisabeth Eidenbenz, ànima de la maternitat, i en aquell concert vaig decidir tirar endavant el projecte. La història de la retirada republicana és un drama ple de desgràcies i injustícies i vaig pensar que seria bo destacar aquesta història d’amor i solidaritat, una història de dones i infants que s’aferraven a la vida i la llibertat lluny de casa. L'Ajuntament d'Elna m’ha ajudat i encoratjat en tot moment.

EDR: Amb aquest últim disc recuperes memòria històrica. Amb Cançons de la Cançó, d’un temps d'un país també miraves cap enrere... Recuperar el passat és la garantia d'afrontar bé el futur?
J.B: El disc de Cançons de la Cançó que vaig fer amb orquestra de cambra és el treball menys personal que he fet mai: vaig treballar molt interpretant grans autors de la Cançó com Lluís Llach o Raimon, vam fer molts concerts i el públic ho va acollir amb molta il·lusió, però el que cal és mirar cap al futur i alimentar la música que fem ara amb històries potents, per poder afrontar els temps que ens toca viure amb perspectiva. La música no és un simple producte de consum i entreteniment, és un mitjà per sacsejar la consciència i alimentar l’esperit, i amb aquesta intenció fem el que podem.

EDR: Què té d'especial aquest disc des del punt de vista musical?
J.B: És un disc curt, de cinc temes, on interpreto, escric cançons i adapto poesia. És a dir: és la suma de tot el que he fet fins ara, i sento que aporto a la cançó el deix rocker i mediterrani al qual no vull renunciar. En aquest disc he treballat molt estretament amb el guitarrista Albert Oliva, a qui correspon bona part del mèrit. També he musicat la lletra que em va escriure Joan-Lluís Lluís, “Meva no la llengua morta”, i la seva traducció de “La memòria i el mar” de Léo Ferré, una de les cançons més intenses que he cantat mai.