Del videoclip al curtmetratge

| 19/06/2013 a les 07:00h

 La generalització d'equipaments de rodatge en alta definició real (Full HD) ha permès una petita revolució en el camp de l'audiovisual musical, especialment en els videoclips. Estem passant de produccions videogràfiques simpàtiques de 3 minuts a autèntics rodatges complexos, on es mescla el bon fer de realitzadors que sorgeixen d'escoles d'audiovisuals com l'ESCACC, la UPF o l'EMAV amb músics que volen apostar per una nova generació de cançons filmades. 
El nou videoclip de Guillem Roma & Camping Band Orchestra, "El senyor", reflecteix perfectament l'aposta personal i hipercreativa d'aquesta transició liderada per músics i creatius audiovisuals. En aquest videoclip dirigit per Daniel Feixas (Astronaut Video) gaudim d'una història de màgia, natura i boscos esotèrics. Les imatges, emmarcades en l'entorn natural del Collsacabra, desprenen aquesta màgia, llibertat i alegria que també trobem en les cançons del músic osonenc.
 
El paisatge català, de fet, esdevé el gran protagonista d'aquestes noves creacions audiovisuals cinc estrelles. Hi veiem postes de sol, grans panoràmiques des de miradors, la naturalesa del país romàntica i exultant, des de l'entorn d'una casa rural empordanesa tot fent una paella dels Love of Lesbian fins al Maresme lluminós i carretera nacional del nou clip "Mar i Muntanya" de La Coixinera. Per posar dos exemples recents i molt populars. 
 
Hi ha un parell d'aspectes que considero que han permès aquest salt qualitatiu. Per una banda hi ha l'ambició visual. Una direcció d'art d'alta volada que no s'està de recrear travellings sorprenents, plans impossibles o escenes il·luminades que no tenen res a envejar a una producció cinematogràfica d'alt pressupost. I per altra banda una postproducció de vídeo acuradíssima, no només en el retoc digital de color sinó atrevint-se fins i tot amb la imatge sintètica en 3D. "Absències", dels Nyandú, dirigit per Guillem Lafoz, recrea una batalla campal o un cel de globus en un prat del Lluçanès. Quedes amb la boca oberta. 
 
La narració comença abans i tot que la cançó. I continua també quan aquesta acaba. Aquest tipus de videoclips aposten clarament per crèdits creatius, tant d'entrada com de finalització, que el mateix Saul Bass podria signar. També es fa així per reforçar la senya autoral. És tot un símptoma que els nous realitzadors no vulguin deixar de remarcar qui signa aquella història. 
 
Els videoclips deixen pas a curtmetratges extraordinaris. Del clip musical al relat cinematogràfic. Senyores i senyors, abandonin el cinema i sintonitzin la televisió musical. 
Arxivat a: A Raig