Projecte Mut Foto: Javier Martínez"No t'estim": "El tema fa gala d’un so pop combinat amb les característiques melodies del violí, la tradicional flaüta pagesa eivissenca i les guitarres acústiques. És una cançó seriosament divertida i fresca amb una lletra enginyosa que s’allunya dels tòpics i es converteix en una declaració de desamor en tota regla. Una de les primeres que va néixer d’aquesta col·lecció de satèl·lits".
"L'hort": "Musicada sobre un poema de l’eivissenc Marià Villangómez, volíem retre el nostre petit homenatge al nostre escriptor més universal en l’any commemoratiu del seu naixement i a tota la gent que treballa i viu del camp. Amb una lletra molt paisatgística i descriptiva (segell de Villangómez), aquesta cançó mostra el nostre vessant més folk, rural i eivissenc".
"El món rodó": "Adaptació de la cançó original del cantautor rossellonenc Joan Pau Giné. Conservant part de la melodia original de les estrofes i respectant la lletra original, hi hem afegit també la nostra empremta musical amb una tornada més pròpia del nostre aspecte sonor. S'inclourà en un disc recopilatori en homenatge a Giné on participen artistes de tot el territori de parla catalana".
"Que mos donin": "Una barreja de folk, rock i fins i tot reminiscències de ritmes provinents de la música electrònica, això sí, tot realitzat orgànicament amb instruments com el violí i l’acordió, sempre acompanyats de la base de bateria, baix i guitarres acústiques i elèctriques. És una crítica irònica i satírica a la realitat que veiem a la nostra illa durant els mesos d’estiu".
"Illa": "Musicada sobre un poema de l’eivissenc Ben Clark, mostra l’amor a la nostra terra i al nostre esperit mediterrani, recordant les nostres primeres influències, com el cantautor valencià Miquel Gil".
"Camí": "Musicada a partir d’un poema de Jordi Marí, és un exemple clar del folk-rock més pur que ens ha caracteritzat des de les primeres composicions com a banda, amb un clar so de directe. El text fa reflexions sobre l'autoconeixement i la recerca de noves vies per buscar-se i trobar-se un mateix".
"Comissió de festes": "Seguint amb la nostra norma de 'sense normes', aquest tema ens porta al nostre vessant més festiu, llatí i africà, sense perdre l'aire mediterrani amb instruments com l’acordió, i incloent-n’hi altres d'innovadors com el trombó. Després de tants anys de tocar per pobles i barris de tot arreu, era el moment de fer una menció a les comissions de festes per la seva feina tan necessària al món de la música, de l'espectacle i de la vida d’una vila".
"Inèrcia": "Una de les cançons amb més càrrega pop del disc, reforçada amb la sonoritat folk que aporten les guitarres acústiques i el violí i amb un component rítmic que fins ara no havíem treballat gaire i que ens ha estimulat a l’hora de compondre i produir la cançó".
"Misirlou": "Cançó instrumental mundialment coneguda, tot i que no tothom sap que prové d’un tema popular grec. Popularitzada primer pel guitarrista Dick Dale als anys 60 i després per Quentin Tarantino a la pel·lícula Pulp Fiction, l’hem adaptada al nostre so més folk i mediterrani".
"Es consell d'un ase": "Una de les cançons més positives del disc, on recuperem influències del folk anglosaxó i celta barrejat amb el so de la flaüta pagesa d’Eivissa. A la lletra s’hi inclouen algunes cites i consells que ens deien els nostres majors i que no volíem deixar perdre amb el pas del temps".
"Vertical": "Musicada a partir d’un poema de la formenterenca Maria Teresa Ferrer, potser és la cançó més intimista, densa i profunda del disc. Hi explorem diverses sonoritats barrejades amb la nostra pròpia identitat musical. És un dels temes que més ens ha agradat treballar a l’estudi, sobretot intentant conservar l’espontaneïtat i l’ànima de les primeres tomes. La lletra és una reivindicació de la igualtat de sexes, sempre en vertical i en paral·lel."
"Bruixes": "Adaptada de l’original 'World Freak Show' de Levellers, ens acompanya als directes des de l'inici. Ara, amb l’aprovació dels mateixos compositors del tema, l’hem pogut enregistrar i mostrar al nostre públic amb sonoritat d’estudi".
"Sa companyona": "Lletra del nostre músic d’instruments folklòrics Xico Bufí 'Verro' sobre una tonada tradicional eivissenca. En tots els nostres discos sempre hi incloem una peça més purament folklòrica, com aquesta, interpretada també amb flaüta pagesa barrejada amb bateria i guitarres elèctriques".
"Com voleu germans que canti": "Cançó popular enregistrada originalment el 2011 per al disc Ressona2 del projecte Ressonadors amb la col·laboració de Gerard Quintana. L'hi hem volgut incloure com a tema extra. És una de les cançons amb més èxit al panorama musical de les Pitiüses".
.gif)
.gif)
