Dos anys i mig després, Antònia Font presenta un disc amb quinze cançons independents. El nom del disc i la dedicatòria ('...a la gent de Rússia, que hi fa tan fred, és tan gran i és tan enfora que me vénen ganes de plorar...') confirma la línia surrealista del grup. Hi trobem peces que es converteixen ràpidament en grans clàssics del grup: “Tots es motors”, “Fa calor” o, sobretot, “Camps de maduixes”.
.gif)
.gif)
