Al disc Vostè és aquí hi ha un miniaturisme pop despert que destil·la nocions i influències d’àmplia gamma: complicitats capritxoses amb l’electrònica, el post-rock, el blues funerari i country; ritmes en cascada i postals plàcides; historicisme àcid (la versió del tema “Leyenda negra”, de Tots Sants, amb al·lusions a la colonització espanyola d’Amèrica) i melangia còsmica. Un repte també per a Debon, que canta a cappella “Cartes de ramiro” i adopta un forçat i altíssim registre per interpretar la celestial “Polaris”, que tanca el disc amb estrofes de poesia galàctica. L’exhibició d’abundància complica la feina al nostre escàner com a oients; dificulta la memorització i fa que els impactes i les emocions successives es trepitgin les unes a les altres, però la persistència té recompensa: Vostè és aquí ens situa el bell mig d’una engrescadora tempesta d’idees.
.gif)
.gif)
