Madrid, la ciutat lliure

Hi ha ciutats en setge cultural. Madrid, a 625 quilòmetres, és un clar exemple d'una urb assetjada per una manera mercantilista de veure la cultura. A Madrid les sales canvien el seu nom original per denominacions de marques de refrescos i telefonia mòvil. I l'administració autonòmica i local fa anys que no té com a prioritat una cultura que aposti per la democràcia i la democratització cultural. 

 

La ciutat està en setge. Però la vida musical, malgrat tot, continua. Hi ha publicacions com el MadridenVivoGo!, que aposta per fer aparèixer a l'agenda la minoritària proposta a l'espai Clamores de la cantautora gaditana Laura Granados, o una crònica del concert d'El Niño de La Hipoteca a El Juglar. Una altra interessant aposta de premsa és Experpento, una revista quinzenal que a seves les pàgines de premsa gratuïta encara té línies de text per reivindicar propostes emergents com el canari Tom's Cabin o redactar crítiques discogràfiques dels catalans Sara Pi o els barcelonins 08001. 

 

Els recitals de propostes originals i compromeses continuen ocupant els vespres als barris de la ciutat. De l'Intruso Bar de Malasaña al Buho Real de Chueca. També floreixen sorprenents llibreries en format de cafè cultural que acaben programant recitals de poesia amb guitarres i acordions, com La Fugitiva o La Marabunta. I amb una actitud impressionant: cooperativa, comunitària, des de baix, transparent, combativa. 

 

Madrid, la ciutat on la cultura malgrat tot flueix i resisteix. Una ciutat que es reinventa sense complexos i on el sector privat ha agafat la iniciativa. Una ciutat que malgrat estar en setge, sap que depèn d'ella mateixa per ser lliure. Tota una lliçó. 

* Eloi Aymerich és comunicador audiovisual i director del Diaridelamusica. Impulsor de la xarxa de joves freelance Clack, on desenvolupa tasques de realitzador i productor. Especialitzat en documentals i audiovisuals vinculats a la música i la cultura