Recordem aquí com, durant els tres anys que Manrique va dirigir el Romea (fins al passat dia 1 de gener, que el va substituir Borja Sitjà), va oferir al públic català la possibilitat de fer el cicle '4 Acords: Música + Teatre', on es va poder veure, entre altres, un espectacle del mateix Manrique amb la Sílvia Pérez Cruz i també va acollir en el teatre espectacles dedicats a George Brassens o Ovidi Montllor –amb músics implicats com Miquel Pujadó, Hugo Mas, Rafa Xambó o els components del grup Al Tall, Vicent Torrent, Manolo Miralles i Enric Banyuls–, i obres de teatre com aquell Desaparecer, estrenada l'estiu del 2011, amb música i interpretació de Maika Makowski –al costat de l'actor Juan Echanove– i que va permetre la publicació del disc homònim amb Outstanding Records. Per sort no és l'únic teatre, ja que la sala Beckett (C. Alegre de Dalt, 55 bis) per exemple, ha acollit recentment el cicle Els Dimarts Em Sentiràs en col·laboració amb el segell BankRobber, per on han passat a presentar els seus nous discos des d'El Petit de Cal Eril fins a La Marta Rius o Renaldo & Clara.
I parlant de sales que uneixen música i teatre, també cal recordar l'activitat a lasala Barts, que fins fa poc acollia el musical Boig per tu (que ara ha prorrogat al Teatre Borràs fins al dia 13 d'abril). La Barts (Av. del Paraŀlel, 62) aquests dies acull sobretot concerts del 25è Guitar Festival BCN, però alhora ahir va portar ni més ni menys que Lluís Llach dins el cicle de converses Instint, que arriba a la segona edició (a la passada el músic convidat va ser Santi Balmes, de Love of Lesbian, que precisament aquesta setmana fan tres Razzmatazz!). I ahir mateix Llach va exhaurir entrades a la Barts. Presentat pel periodista Albert Om, va confessar que se sentia "molt bé, però amb falta de pràctica" de pujar a un escenari. I, de fet, va parlar molt de l'aprenentatge vital de la seva trajectòria, sobretot en el pla personal i col·lectiu, de país. Va defensar la necessitat de casar nacionalisme amb projecte social: "Les banderes han d'estar al servei dels éssers humans, si no, no m'interessen... i sé que som en un moment molt banderil".
Entre les declaracions musicals que Lluís Llach hi va fer (poques de musicals, però per això ja vam tenir l'entrevista al número 217 d'Enderrock) –a banda de l'estirabot de dir que "si hagués trobat el país com ara no hauria deixat pas de cantar", una cosa que no es pot no treure de context perquè tot seguit va assegurar que de cantar no tornaria a cantar, en tot cas faria "bolos amb les nenes", en referència a Carme Forcadell i Muriel Casals–, en la qüestó musical va destacar la defensa de la vàlua d'artistes com Pi de la Serra, que, segons va dir, no va tenir la sort de gaudir de l'èxit que ell sí que ha tingut: "Pi de la Serra a qualsevol país del món podria reinvertir en el seu treball (amb el que guanyés). Jo m'he sentit privilegiat; hi ha gent de molta vàlua a qui no li va tan bé". És per això que des d'aquí jo m'afegeixo a Llach i vull recordar que aquest proper cap de setmana es pot fer justícia per a Pi de la Serra, que pujarà a escena tant a Barcelona com a Girona. A Barcelona al concert homenatge de diferents artistes joves versionant-lo que li organitza el BarnaSants (Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat), i dissabte estrenant espectacle propi al Festival Strenes de Girona (Teatre Municipal, pl. del Vi, 1). Jo sí que en vull, de "dues tasses". Ens hi trobem?
.gif)
.gif)
