El 'rei' Peret mor als 79 anys

El cantant ha estat la màxima figura de la rumba catalana

| 27/08/2014 a les 14:55h
Arxivat a: Enderrock
Peret ha mort als 79 anys a causa d'un càncer de pulmó, segons s'ha anunciat al seu Facebook oficial: "Peret acaba de morir. De l'escenari al Regne del Senyor, com ell sempre va voler". El desenllaç del cantant i músic, nascut a Mataró el 26 de març de 1935 i considerat 'rei de la rumba catalana', ha estat confirmat per la família després de diverses setmanes ingressat a la Clínica Quirón de Barcelona.
Peret al barri barceloní de Sant Antoni Foto: Juan Miguel Morales

Fa unes setmanes va anunciar que abandonava temporalment els escenaris a causa d'un càncer. Pere Pubill CalafPeret, ha estat una de les principals figures en la forja de la rumba catalana i el seu intèrpret més emblemàtic i reconegut. Va néixer a Mataró el 24 de març de 1935 i va créixer en un assentament de barraques fins que, amb 4 anys, la seva família es va mudar a Barcelona, al barri del Portal, un dels principals nuclis habitats per la comunitat gitanocatalana des d’antic.
Serà en el si d’aquesta comunitat, als anys cinquanta del segle passat, on es produirà l’ambient d’on sorgirà la rumba catalana, genuïna amalgama de música gitana i ritmes i repertoris americans. Peret, que va simultanejar la feina com a guitarrista flamenc en diversos locals i tablaos amb l’estima pel mambo i el rock'n'roll, sempre va voler reivindicar-se com el veritable artífex de la rumba catalana, estil que en els seus primers anys d’història es definiria a partir d’uns pocs ingredients: un cantant salerós, palmes i una guitarra percutint amb la tècnica que Gato Pérez, uns quants anys més tard, definiria amb el nom de ‘ventilador’.

Una vida rumbera
Peret té inclinacions artístiques des de ben petit. Amb 12 anys actua en un festival al teatre Tívoli de Barcelona fent duo amb la seva cosina com a Los Hermanos Montenegro. El 1963, després d’uns anys en què alternava les actuacions artístiques –sobretot com a guitarrista– amb els viatges amb el seu pare comerciant amb roba, Peret publica el seu primer senzill i participa a la pel·lícula Los Tarantos, protagonitzada per Carmen Amaya. Peret, que no només hi va actuar, sinó que es va encarregar de coordinar la tropa de gitanets que hi actuaven com a extres, sempre recordava d’aquells dies les farres que es va marcar per Barcelona amb Antonio Gades.

 Peret Foto: Juan Miguel Morales

Durant els anys seixanta Peret grava infinitat de discos i cançons d'èxit, acompanyat sempre dels seus fidels palmeros, principalment Toni Valentí (que va morir el passat 3 d’agost) i Joan Calabuig ‘Joanet’. La seva popularitat no para de créixer amb èxits abundants (“La lágrima”, “El muerto vivo”, “Don Toribio”...) i augmenta encara més quan comença a actuar a la televisió i a protagonitzar algunes pel·lícules, com El mesón del gitano i Amor a todo gas, on explota la seva gràcia escènica. El seu repertori es basava en la reformulació de cançons d’èxit, bàsicament d’origen antillà, que ell refeia i transformava, abocant-hi creativitat fins a fer-les sonar totalment noves. Tot i això, en aquells anys també va signar alguna composició pròpia, com l’extraordinària “El mig amic”, dedicada al seu pare.
 
Tot i que ja feia anys que actuava i viatjava arreu, Peret es va consagrar definitivament a escala internacional el 1971 amb el tema "Borriquito", melodia que arrassava allà on sonava, que es va gravar en diversos idiomes i va causar furor a llocs com Alemanya. El 1974 el músic representa Espanya al festival d’Eurovisió amb la cançó “Canta y sé feliz”. Durant aquella dècada para més atenció a la producció i a la introducció de noves sonoritats en els seus discos. Sobtadament, però, deixa els escenaris: als anys vuitanta, Peret es retira després d’una ‘revelació’ per dedicar-se a predicar en l'Església Evangelista de Filadèlfia. Més endavant reprèn la seva carrera, primer com a productor de fillols i deixebles (Chipén, Ramunet...) i després un altre cop com a intèrpret, sent la cara visible de l'eufòria olímpica dels Jocs de Barcelona de 1992, amb “Gitana hechicera” com a banda sonora i un Peret retornat als escenaris com a estrella màxima de la música popular de Barcelona. Ja al segle XXI, continua actuant mentre el van reivindicant les noves generacions rumberes.
 
 
El passat 30 de juliol Peret va emetre un comunicat en què anunciava que, per tal de sotmetre’s a un tractament per combatre el càncer que patia, deixava temporalment els escenaris. Un any abans, el 29 de juny del 2013, havia participat al Concert per la Llibertat del Camp Nou de Barcelona, on havia fet cantar tothom una de les seves cançons més conegudes i aprofitades, “Gitana hechicera”, adaptada per a l’ocasió amb el lema 'Catalunya té molt poder'.
 
En el mateix comunicat on anunciava la retirada temporal dels escenaris, Peret va explicar que preparava dos nous discos, un de cantat íntegrament en català i l’altre en castellà.
S’han publicat dos llibres sobre la vida i l’obra de Peret. El primer va ser Peret. L’ànima d’un poble (Edicions 62), escrit per Cèlia Sànchez-Mústich, on es recullen records i opinions diverses de l’artista. El segon és la documentada biografia escrita per Juan Puchades Peret. Biografía íntima de la rumba catalana (Global Rhythm).