Ian Sala
Foto: Carles Rodríguez
El primer en sortir a escena a Figueres va ser el cantautor Ian Sala, que va oferir la seva emotiva fusió de cançó i folk de tall nord-americà, cançons quotidianes i d'arrel familiar. El de Roses va interpretar al català el tema de Bob Dylan "Visions of Johanna" (Visions de Joana), i va musicar el poema "Si dic la por" de Míriam Cano, en un aire també molt dylanià. En el seu recital van destacar interpretacions lúdico-gastronòmiques d'"Els macarrons de la iaia", "Família de can Brigola" o la dedicada al seu avi, "L"home de les mil i una vides". Després d'un estiu de fogueig davant els turistes, arriba la tardor més intimista d'aquest home de l'Empordà del nord.
Nuri Total
Foto: Carles Rodríguez
El trio barceloní Nuri Total viu cada concert com un espectacle de petit format, i a l'enorme escenari de l'Acústica tampoc no es van estar de res, fins i tot amb un ball de claqué inclòs. El poema de Míriam Cano "Si dic la por...", interpretat a ritme pop rítmic, i una divertida versió del popular ball de "La lambada" en versió catalana (barretines i mitenes sardanistes incloses), van protagonitzar el seu recital. Un directe que va partir del seu "Putu motivat", va fer ballar el públic amb "El síntoma" i -sobretot- "La ballarina il·luminada" (dedicada a una amiga a ritme de trepidant claqué).
Inexplicable
Foto: Carles Rodríguez
A la segona part de la semifinal, el pop-rock setanter van agafar el relleu a la cançó-pop amb els maresmencs Inexplicable que van oferir una nova lectura rockera del poema de Míriam Cano, "Si dic la por..." i una accelerada versió al català del clàssic de David Bowie, "Heroes" (Tots podem ser herois). El trio va apostar per uns nous temps amb "M'he oblidat del mar" i "Vesteix-te de sort", i van accelerar el seu ritme fins cloure amb la psicodèlica i distorsionada "Com si tingués 20 anys". Tot un exercici de rock independent facturata amb veterans tocs de baix i guitarra al servei del directe i els canvis de ritme.
Pink Poni
Foto: Carles Rodríguez
L'electricitat i l'experiència solvent de Pink Poni van posar el punt i final a la primera semifinal en directe del Sona 9 2014 amb una sorprenent versió de la gran cançó, "El sitio de mi recreo" del desaparegut Antonio Vega, interprtetada en català com a "El lloc on m'entretinc". La seva adpatació musical va ser sobre del poema de Marc Romera, "Verge", en format lisèrgic i trepidant, com la recta final del seu concert acomiadat amb "Petonets a l'infinit". Aquesta vegada tampoc va fallar la claca dels de Bigues i Riells que els van seguir de prop, aplaudint i corejant el seus himnes amb estendard inclòs. L'aportació del baixista Miquel 'Carbonilla' Bergadà i del bateria Enric 'Cuñado' López van ser decisives per sonar compactes i agombolar un cantant que fa de líder d'aquest psicodèlic poni rosa, que tant pot recordar els Who com els episodis més emociants de l'òpera rock Hair.
Les properes cites amb els concert semifinals del Sona 9, seran com és habitual, al Mercat de Música Viva de Vic i al BAM de Barcelona els dies 20 i 21 de setembre respectivament.