Roger Mas i Benjamim TaubkinBenjamim Taubkin va saber donar al repertori del solsoní nous aires musicals. Així van iniciar el concert amb un experimental "Preludi" de Jacint Verdaguer, on es va poder assaborir el nèctar de la seva poesia com mel. Potser perquè, com va presentar Mas, l'art del vigatà remetia a l'escenari on tocaven, el teatre L'Atlantida de Vic, i alhora la mateixa Atlàntida era el pont (atlàntic) de connexió entre el Brasil i Catalunya.
La delicadesa que Taubkin va saber confegir al repertori de Mas va portar que "Volant" seguís ritmes d'una follia de Reis brasilera, "Cucafera" fos precedida per un moment màgic de berimbau percutit per Ari Colares, i "Llums de colors" cedís els arranjaments a la popularitat de la bossanova, amb vents delicats de Roger Conesa. Un gènere, la bossanova, que com la samba va ser admès com la música més popular del Brasil per Taubkin però que aquest no va voler explotar, sinó que va oferir al públic català altres colors diversos que ofereix el ric paisatge sonor del seu país.
El Brasil ha tingut figures il·lustres com Gilberto Gil o Ary Barroso, i d'aquest darrer el duet que inaugurava ahir el MMVV encara va versionar "Canta Maria" a veu i piano, sols. En els bisos van repetir "Isàrnia", amb la qual Roger Mas sembla voler reeditar el seu antic repertori.
A més d'aquest espectacle, el MMVV va viure altres estrenes i presentacions de discos, com la posada a escena del Tótem de The Mamzelles, que vestides de negre (com el nom de l'espai on tocaven, la Carpa Negra), van enfilar fins al punt àlgid quan a la cançó "Que se desnude otra" es van treure les perruques en la nota més punk d'un disc que els ha quedat ben eclèctic. De textures més uniformes però igual d'intens és l'univers que ofereix la música de Miquel Serra, que va presentar a la Jazz Cava el seu nou disc, La felicitat dels animals, editat per Foehn.
The Mamzelles Foto: J.M. Gutiérrez 
.gif)
.gif)
