Marc Parrot. Foto: José Manuel Gutiérrez
Sota uns llums fantasmagòrics i misteriosos va aparèixer Marc Parrot, assegut i serè, en un espectacle polit i precís. Més acústic que elèctric però sense oblidar electritzar en el punt just (com a "Aire fresc"), hi fa arribar el discurs d'un disc que conté lletres esplèndides com "El lladre de somnis", "Àrid" o el ram de sort que és "Un pla perfecte", on sense voler convida a sospirar el personal fent veure les bondats de què és capaç l'ésser humà. Són cançons que tenen i tindran tantes lectures com barrets, com passava en aquella que també va recuperar del seu repertori anterior en el directe de Vic, la punyent "Cinc caps". La senzilla però cuidada posada a escena inclou un claxòfon (ideat per l'escenògraf Miquel Setò, que ha treballat amb el Mag Lari), un aparell ple de canvis de marxes que permet fer sonar en directe els clàxons de la cançó "El volvo blau de segona mà".
PauVallvé. Foto: José Manuel Gutiérrez
Si la majoria d'artistes al mercat presenten cançons noves –com Marc Parrot, Pau Vallvé amb el disc autoeditat Pels dies bons a punt de sortir, o Os Meus Shorts amb la segona entrega discogràfica de les seves instantànies musicals experimentals (per a quan un duet Nico Roig i Carles Santos o Mestres Quadreny!) al mercat gràcies a BankRobber–, també hi va haver qui va acomiadar la gira, Els Pets, a punt de tancar la de presentació de L'àrea petita (Rgb, 2013) aquest cap de setmana. Els de Constantí van omplir la plaça Major en un concert que va gravar La Xarxa. Hi va haver moments per cantar clàssics com "La vida és bonica", cedir protagonisme a Joan Reig, amb "Parla", mostrar-se proper com en cada poble que toquen amb una simpàtica introducció a "Blue Tack", o per a l'eufòria amb un Lluís Gavaldà cridant que vol ser Pete Townshend abans d'interpretar "A preu fet".
Raimundo Amador. Foto: José Manuel Gutiérrez
Adrià Puntí, mentre m'esperem un disc que completi el llibre i DVD de l'últim any, es va presentar en formació de quartet al teatre L'Atlàntida (tan ple com al concert de Raimundo Amador, que presentava l'espectacle El gitano eléctrico). Puntí té una presència escènica tan bèstia que obrint ell sol amb guitarra i veu podria deixar encisat el públic, però és gràcies als músics que l'han acompanyat que ha aconseguit, com canta ara, 'donar el tomb al desastre', i en els episodis Incompletament podem tornar a escoltar amb força rockera cançons noves com el tango "Taxi" i clàssics com "De muda en muda" o "Jeu". Amb Puntí, com a la vida, no es pot recordar sempre 'l'esperit d'ahir', com canta a "Escac i mat", perquè llavors 'el cor se'm torna aspre'.
Per animar l'ambient, res millor que les noves propostes de Brighton 64 i Los Mambo Jambo, que van fer augmentar la temperatura a la Jazz Cava de Vic, oferint els espectacles més orgullosament retros de la programació. A la plaça Major es va gaudir del ball dels colombians La 33 (que avui són a La Mercè de Barcelona), a les carpes d'El Sucre es van poder veure propostes de hip-hop com les del rus DJ Vadim, mentre que a l'Off sonaven grups que encara han de traspassar diverses finestres per fer-se grans, o altres que reivindiquen poder estar en una altra galàxia (propera al hardcore), com els del Sugar Ilegal Fest, on es van poder escoltar Bullit i Eric Fuentes & El Mal.
.gif)
.gif)
