En més de deu anys de trajectòria, són unes quantes les aptituds que han anat conreant Orxata i que els han convertit en el revulsiu musical indispensable. El grup va néixer el 2003, i s'ha convertit en un dels més populars, originals i trencadors de l’escena musical del nostre país; una condició que s’han guanyat a pols des de la base, d’on vénen, on han crescut i on se senten més còmodes.
La seva és una proposta que ha volgut reivindicar des de l'inici una realitat musical valenciana que va des de la tradicionalitat de la "Cançó del vetlatori” fins a la festa de Chimo Bayo. Sense classes ni distincions. Però Orxata no s'han quedat només amb l'anècdota de les mescles atrevides. Han volgut ser –i ho han aconseguit– l'amplificació de les inquietuds dels seus seguidors: un col·lectiu que no ha fet més que créixer hipnotitzat per un dels directes més potents dels que avui en dia es passegen pels escenaris. Molta tralla, molt de ball, moltes malles, molta festa. I tot plegat sense perdre del punt de mira la música com a via d'expressió per reivindicar els mals del nostre món, i mostrar camins per al canvi.
Allà, als carrers de l'altra València, la combativa i transgressora, Orxata han creat una proposta demolidora; un altre univers que s’ha construït a partir de la subcultura rave i la tradició valenciana, des de la cultura popular i la digital, i amb un discurs que implica una voluntat intrínsecament democràtica i de compromís amb la llengua i la cultura. Una trajectòria que ara aturen, de manera indefinida, i per la qual no podem fer més que agrair-los la feina feta.
Una feina que els ha fet anar creixent, convertint-se en altaveu de la veu de molts que els han acompanyat i han fet gran la seva història. La nostra història.
Molta sort, i moltes gràcies, Orxata Sound System.
* Si teniu 5 minuts més, us recomano la "Crònica d'un enfosquiment col·lectiu" que signa Oriol Fuster al setmanari Directa.
.gif)
.gif)
